Tots els barris de l'EAST END
SPITALFIELDS
Al mapa, GUNTHORPE STREET

CHRISTCHURCH, SPITALFIELDS. L'església de HAWKSMOOR. A l'esquerra, la part històrica conservada del MERCAT D’SPITALFIELDS
Arribeu al començament d’OSBORNE ST. amb els busos 25 o 205, des del WEST END o la CITY.
Des de la TORRE el 15 us hi porta.
Caminant des de la TORRE passeu la TRINITY HOUSE (institució encarregada dels fars i les boies d'Anglaterra i Gal.les), i pugeu JEWRY STREET, on veureu restes de la muralla Romana i Anglo-Saxona.
“Jewry” Street es refereix a l'emplaçament del primer assentament Jueu a Anglaterra, a l'era moderna (la comunitat havia estat expulsada el 1291. A la CITY, a CHEAPSIDE, trobareu el carrer OLD JEWRY, i l’emplaçament de la Sinagoga). CROMWELL va decidir acceptar l’arribada de Jueus i la tolerància de la seva religió. La SINAGOGA DE BEVIS MARKS o SINAGOGA HISPANO-PORTUGUESA, és ben a prop, a la part Est de la City.
Ara sou ja a tocar de la nova ALDGATE SQUARE (que, per cert, ha substituït el trànsit}
Abans de creuar, a la cantonada, la placa assenyalant el lloc on es trova una de les portes Romanes i Medievals, l’ ”ALDGATE" i arribareu davant de l’Església ST.BOTOLPH ALDGATE, que era situada fora muralles. Els viatgers quan sortien de Londres, cap a l'Est d'Anglaterra, s'encomanaven a ST. BOTOLPH, patró, doncs, dels viatgers, a Anglaterra.
Continueu cap a l’Est, passant l'estació de metro ALDGATE i l'edifici WHITECHAPEL. Veieu que esteu sortint de la CITY OF LONDON?. Esteu passant uns dels DRAGONS que assenyalen els seus límits. I a l'altra banda del carrer, en construir-se la nova residencia d'estudiants han descobert recentment els fonaments del BOARS HEAD PLAYHOUSE. Potser Shakespeare va actuar aquí?.
Seguiu i travesseu COMMERCIAL STREET i, si teniu temps, doneu una ullada al TOYNBEE HALL, antic SETTLEMENT o assentament d'estudiants i graduats d'OXFORD i CAMBRIDGE, on ajudaven a les gentedel ditricte, contribuint a la seva formació, al seu lleure, donant Consell…. Va ser una iniciativa del CANONGE SAMUEL BARNETT, i vicari i activista social, juntament amb la seva esposa, HENRIETTA, . La institució continua fent funcions socials, sobretot d'assessorament.
Seguiu endavant, a la HIGH STREET. A FREEDOM ALLEY, trobareu la FREEDOM PRESS, que té una llarga tradició com a impremta i llibreria revolucionària.
I la botiga ALBERT'S, d'on surten els TOURS DE JACK THE RIPPER. Mireu l'escut, a dalt: era l’ emblema d'un diari Jueu. Heu entrat a l ’antic barri Jueu Londinenc.
I al costat, el carreró GUNTHORPE STREET és el lloc on va ser trobada la primera víctima del 1888 atribuïda a JACK THE RIPPER, MARTHA TABRAM. Quan hi entreu, veureu un mural referit al RIPPER.
Sou al costat de la WHITECHAPEL ART GALLERY, la gran institució cultural de l'East End, que l’any 37 va exposar el GUERNICA de PICASSO. I també ocupa l’antiga biblioteca, la “universitat de l’End End” (així era anomenada quan algunes generacions de Jueus van aprendre aquí més uns rudiments d’educació, després de llargues hores de treball als tallers de confecció). La gal.leria té l’orígen en la iniciativa dels BARNETT. Mentre, la biblioteca fou finançada per PASSMORE EDWARDS, com tantes altres. Es veu el seu nom a la façana.
A l’entrada de l’antiga biblioteca hi ha un mural de rajoles amb una imatge de l’àrea al s.XVIII, quan a la HIGH STREET hi havia el mercat de fenc.
Pujant aquest carreró es pot dir que entreu a SPITALFIELDS.
Seguiu aquell carreró fins al final, i veureu l'arc que donava accés als habitatges per a les classes populars (Jueves) construits per la 4% INDUSTRIAL DWELLINGS COMPANY, iniciativa de la comunitat Jueva benestant (entre ells, els ROTHSCHILD), que va reurbanitzar aquesta àrea, a la fi del s.XIX, per a substituir l’antic SLUM. En aquestes noves vivendes vaviure ABE SAPERSTEIN, fundador dels GLOBE TROTTERS i també iniciador de la A.B.L dels EE.UU, que va introduir la regla dels tres punts. Tot i que era baixet!.
Ara hi trobeu una urbanització dels 80, iniciativa de TOYNBEE HALL. Hi viuen famílies originàries de BANGLADESH, com a tot l’EAST END.
Gireu dreta i arribareu a BRICK LANE.
Tanmateix, 9~13 OSBORNE ST hi ha els LONDON RECORDING STUDIO, abans anomenats SARM EAST, on els QUEEN van gravar “RHAPSODIAN SYMPHONY” el 1975. Els CLASH van gravar també aquí “COMPLETE CONTROL”.
Al pub de la cantonada, que es deia THE ARCHERS, ara és el BUXTON, és on els anarquistes van jutjar i absoldre RUDOLF ROCKER (que vivia a STEPNEY>>>>) de ser un espia Alemany, el 1907.
En aquest carrer va ser atacada la primera prostituta de la sèrie d’atacs i morts del 1888, 6 dels qual foren atribuïts al famós ESBUDELLADOR. Era EMMA SMITH i va morir uns dies després. No és considerada una de les víctimes del RIPPER, però.
BRICK LANE és "el carrer" per definició de l'East End. El carrer major de BANGLATOWN. Gaudiu-lo, i també dels carrers adjacents. Les cases són Georgianes i, sobretot, Victorianes. Botigues (de Saris i d'altres vestimentes, i de productes de menjar del Sub-continent Indi...). I les famoses Curry-houses!... I ara també d'altres tipus de restaurants.
Un dels primers que passeu, de curry-house, era un pub anomenat YE FRYING PAN. El nom està inscrit dalt de tot, en maons esculpits. Si mireu be, veureu al carrer uns quants antics pubs, que perderen la clientela amb l’arribada de comunitats que no beuen alcohol. Mireu la part superior dels edificis i els reconeixereu.
A HENEAGE ST. podríeu fer una cervesa al pub THE PRIDE OF SPITALFIELDS. És l’únic autèntic pub EASTENDER que queda al veïnat.
Mireu l’ESCOLA PARROQUIAL, a BRICK LANE. Fixeu-vos en el clavegueró negre: l’ESTRELLA DE DAVID delata la comunitat que vivia aquí fa 150 anys.
A FASHION ST. admireu l'antic mercat, estil Mossàrab. No va tenir èxit. Les classes populars volien comprar a les parades del carrer!.
Arribeu a FOURNIER ST. Mireu la cantonada: un minaret. L'antiga Esglesia Huguenot Francesa de 1743, que es va convertir en Sinagoga, al s.XIX. Ara, és una Mesquita... Ja us ho deia territori de comunitats d'emigrants, de fugitius (Francesos Protestants, Jueus Est-Europeus, Bangladeshis).
Disfruteu de tot el carrer, de les seves cases Georgianes, amb els seus patis de llums, les portalades ben esculpides, les mansardes amb grans finestres (els teixidors Huguenots que produïen teixits de seda, damasc… tenien els tel.lers a dalt), així com de WILKES ST. i PRINCELET ST. (cerqueu el núm.19, MUSEU DE LA MULTICULTURALITAT).
SI aneu fins al final Oest de FOURNIER STREET, no us perdreu CHRISTCHURCH, l'esglesia parroquial, una originalitat del gran arquitecte NICHOLAS HAWKSMOOR, i el pub TEN BELLS. Fixeu-vos, dins, en els murals de rajoles a les parets: la part Victoriana, al fons, la part moderna, al costat de FOURNIER ST., conté , als dos extrems, les imatges de GILBERT AND GEORGE, dos artistes que han viscut i treballat al carrer les últimes dècades.
Ara que sou, aqui, travesseu COMMERCIAL STREET i entreu a l'antic MERCAT D'SPITALFIELDS (era el mercat majorista de fruites i verdures, fins als anys 70. Ara el NEW SPITALFIELDS MARKET, a tocar de l’OLYMPIC PARK>>>>, ven fruita y verdura exòtica). Restaurants, botigues, parades d’artesania, de vestit, de menjar... és el que trobareu ara dins el mercat, sobretot cap al final de setmana.
Doneu una volta pel laberint de carrers al Sud del mercat, algunes amb noms "bel.lics", com GUN STREET o ARTILLERY LANE. Els camps (fields) del lloc servien per fer practiques de tir per l’ Honorable Companyia d'Artilleria. Busqueu la SINAGOGA a SANDYS ROW, potser la trobeu oberta per a visites, si és Diumenge
És clar que no fa falta que us ho digui... heu vist les botigues a l'àrea? (us havia dit que aquesta era una zona pobra?. Doncs, be. Ha canviat molt no?. Ara ha esdevingut una area gentrificada, de creatius, de moda, i molts més de turistes!).
Continueu una mica més al Sud i trobareu el MERCAT DE PETTICOAT LANE. Es un dels EAST END MARKETS!.
El menciono pero no el destaco especialment aquest mercat, a MIDDLESEX STREET, i carrers adjacents, perque és més aviat de roba i una mica de parafernalia turística, però, per què no donar-li una ullada?.
Per cert, els noms de carrers Londinencs poden crear confusions, en tots sentits... En què quedem es diu PETTICOAT LANE o MIDDLESEX STREET?. És un “street” o un “lane”?. Bé, oficialment és MIDDLESEX STREET.
Si continueu donant la volta al recinte (o travessant-lo) del vell mercat (de fet, ara només en resta la meitat de l’edifici original), a l’altra banda (la banda d’oficines de acer i vidre) trobareu les restes unes petites notes d’història de l’antic PRIORAT DE STA.MARIA, l’”SPITAL” (hospital, lloc que acollia gent desvalguda) que va acabar donant nom al barri: SPITALFIELDS.
A SPITAL SQUARE, mireu bé l’antic HALL PARROQUIAL, i el carreró amb la casa on va néixer SUSANNA WESLEY, mare del gran predicador JOHN WESLEY, el fundador del METODISME.
I al Nord del Mercat d'Spitalfields, a FOLGATE ST, la CASA DE DENNIS SEVERS és una excentricitat Londinenca més. Una casa del XVIII, ambientada (olors, sorolls… no hi ha electricitat, ni gas…) com si fossiu al... XVIII!. Una excentricitat d'un Californià que va arribar a treballa per a la casa reial!. De fet SEVERS vivia aquí, primer amb la seva parella, que era artista, després sol en aquestes condicions. Com una família d’HUGUENOTS.
Continueu per ELDER ST.: cases Georgianes ben mantingudes… Veieu la placa que celebra MARK GERTLER, fill d’una família Polonesa, que va guanyar favor entre els membres del BLOOMSBURY GROUP.
Sou a prop del carrer principal, NORTON FOLGATE, una antiga via Romana (encara que va rebre, a l’època medieval, el nom d’ERMINE STREET) que més al Nord es passa a dir SHOREDITCH HIGH STREET, i després KINGSLAND ROAD. De fet aquesta àrea Nord d’SPITALFIELS pertanyia al desaparegut BOROUGH de Shoreditch, actualment tot és part del LONDON BOROUGH OF HACKNEY. AL Sud és TOWER HAMLETS.
Ara podrieu continuar Nord cap a l'Església ST.LEONARD'S, parròquia de SHOREDITCH, barri del qual m'ocupo en un altre capitol, i no massa lluny, començareu a veure restaurants Vietnamites. Sereu a LITTLE HANOI!.
Més al Nord, amb el bus 149, aneu a DALSTON i menjarem TURC. Si és hora de dinar o sopar, us animeu?.
És clar que heu vist ja multitud de restaurants i pubs a l’àrea on us trobeu?
D’altra banda, sabeu que sou al nou SOHO del Londres del s.XXI!?.
Erem al MERCAT D’SPITALFIELDS.
Si torneu a BRICK LANE, per FOLGATE ST., passant les PRIMERS HABITATGES PEABODY de Londres. GEORGE PEABODY va crear un trust, que encara existeix, i que construeix i manté habitatge social. Era un Americà de MASSACHUSSETS. El lloc on va néixer i va ser enterrat es diu PEABODY, en el seu honor.
Si seguiu pel carrer de l’antic MERCAT, passareu per l’edifici que albergava la POLICE STATION des d’on s’investiga en les morts del 1888.
Travesseu COMMERCIAL STREET, carrer Victòrià, seguiu per HANBURY (la família HANBURY era una de les tres associades en la fàbrica de cervesa) STREET, trobareu una entrada de l'antiga fàbrica TRUMAN, HANBURY & BUXTON (el Sr.TRUMAN en fou el fundador).I començareu a gaudir d’algunes botigues i cafès. Igualment, a BRICK LANE, trobareu un accés.
I si avui és DIUMENGE, trobareu molta més gent i us adonareu que al llarg de BRICK LANE, als dos costats, al recinte de l'antiga FÀBRICA TRUMAN,HANBURY & BUXTON (la BLACK EAGLE, tal i com era coneguda popularment), la més gran del món en el seu temps, hi ha diversos MERCATS, en locals que no són oberts la resta de la setmana. Tot això és part dels EAST END MARKETS. Disfruteu del menjar, dels productes vintage, d’antiguitats, d’artesania, de la música al carrer…
A les antigues oficines de la brewery, la placa blava celebra el soci de la companyia,THOMAS FOWELL BUXTON, parlamentari a WESTMINSTER, que fou el porta-estandart de la campanya contra l’esclavisme al Parlament, succeint WILLIAM WILBERFORCE.
Quan arribeu cap al final de BRICK LANE no us perdeu les dues BAKERIES, forns de pa, que elaboren bagels i d’altres pans Jueus, testimoni del passat Jueu de l’àrea. El SALT BEEF és força bo. I el bagel de salmó fumat!
Ni tampoc us perdeu les botigues de vintage (i d’altres mercaderies} de CHESHIRE STREET.
I al num.159 de BETHNAL GREEN RD. hi han exposicions interessants a ESPACIO GALLERY.
Sou a la cantonada amb BETHNAL GREEN ROAD. Teniu els autobusos 8 i 388, cap a BETHNAL GREEN.>>>>
Desviació:
Si seguiu caminant cap al Est al llarg de CHESHIRE ST. i gireu esquerra, trobareu l’Església de ST.MATHEW’S, on van tenir lloc els funerals dels famosos bessons KRAY, els gàngsters de l’EAST END. Travesseu l’antic cementiri cap a l'Est, feu esquerra i dreta i continueu cap al’Est: cases obreres típiques i un parc, WEAVERS FIELDS (els weavers és una referència als teixidors Huguenots). Sou ja a BETHNAL GREEN. Al peu del parc, cap al final, a OXFORD HOUSE, que és un antic "settlement", com TOYNBEE HALL, hi ha un cafè. Al costat, la BETHNAL GREEN ROAD: mercat al carrer, botigues, pubs, cafè, especialment el cafè E.PELLICI… >>>>
Recordeu que erem al final de BRICK LANE...
Al Nord d'aquí, a 20 minuts caminant, a COLUMBIA ROAD, trobareu el mercat de flors i plantes. Només els Diumenges i veniu abans de les dues, que s’acaba!.
Un mercat de carrer fantàsicament Londinenc!. Botigues d'antiguitats, d'artesania, restaurants, cafes... i ambient familiar. I sobretot, flors i plantes!. Busqueu l’antiga DAIRY i preneu un cafè.
Per anar a COLOMBIA ROAD passeu per REDCHURCH STREET (botigues, gal.leries d'art, cafès...) i pel BOUNDARY ESTATE, la primera urbanització que es va fer a EUROPA de cases municipals, iniciativa del LONDON COUNTY COUNCIL, l’entitat que governava el Comtat i que s’havia acabat de crear.
Quan es va construir, en substitució d’un slum, hi vivien famílies Jueves. Ara són Bengalis.
Sortiu a HACKNEY ROAD i arribeu a SHOREDITCH HIGH STREET. Recordeu <<<<LITTLE HANOI i la comunitat TURCA de DALSTON.
Els autobusos 26 i 55, us porten cap al WEST END, o cap a HACKNEY.
Tinc una altra idea per a vosaltres quan acabeu amb el COLUMBIA RD. MARKET:
Sortiu del carrer per la banda Est i travesseu la HACKNEY ROAD. Davant vostre teniu el PARC DE HAGGERSTON. Només comenceu a caminar GOLDSMITH ROW trobeu l’entrada de la HACKNEY CITY FARM. Hi trobareu un cafè-restaurant força simpàtic, i on es menja bé: FRIZZANTE.
Si vinguessiu fins aquí un Dissabte, seguiu GOLDSMITH ROW fins al final: arribareu a BROADWAY MARKET. Mercat de menjar al carrer. Disfruteu. Ah… i si veniu qualsevol altre dia, especialment al tarda-vespre, us agradarà també, gràcies al seu ambient jove i de carrer, amb força cafès, pubs i restaurants.
Quan sou aquí, el centre de HACKNEY us queda a un pas, si seguiu el sender pel parc, LONDON FIELDS, sentit NE. Me n’ocuparé en una altra ocasió.
Una altre idea. Quan sou a BROADWAY MARKET, baixeu al REGENT’S CANAL>>>> i seguiu el camí de sirga fins a VICTORIA PARK>>>>, cap a l’Est.
I, com sempre, autobusos:
al costat de BROADWAY MARKET, 394 us porta a ISLINGTON, lloc que us aconsello que visiteu
a HACKNEY ROAD, 26 i 55 al WEST END
a MARE STRET, D6 a CANARY WHARF>>>>>
a SHOREDITCH HIGH STREET, 149 a la CITY i a LONDON BRIDGE. I cap al Nord a DALSTON, on trobareu una nombrosa parròquia Turca (restaurants i cafès).
Més fotos i informacions sobre SPITALFIELDS

Cases Georgianes de FOURNIER STREET

La placa dedicada a MARK GERTLER és a ELDER ST., SPITALFIELDS
Menjar de Bangladesh, BRICK LANE>>


<Street Art>



Després de COLUMBIA ROAD arribareu ben aviat a BROADWAY MARKET. Recordeu que el mercat fort aquí és Dissabte. El de flors i plantes només els Diumenges


Aquesta antiga botiga i el seu GHOST SIGN els veureu quan sigueu de camí de COLUMBIA ROAD


Les inicials T K E als tres petits capcers (immediatament sobre les bigues de les politges) d’aquest antic magatzem ens indiquen que eren els estudis de l’artista TRACEY KARIMA EMIN
Tracey Emin havia viscut a FOURNIER STREET, i de fet molt abans de ser famosa i rica havia ocupat una de les botigues amb una sòcia, venent les seves obres


El LAUREL TREE, antic pub a BRICK LANE, propietat de HANBURY, TRUMAN & BUXTON, la gran fàbrica que ocupava bona part del carrer i que posseïa bona part dels pubs de l’Est Londinenc. Veureu més pubs amb aquest tipus de decoració
SALVADOR DALÍ, venia al Londres per conversar amb el pare de la psicoanàlisi., visutant-lo a la seva residència, ara museu, a HAMPSTEAS

Ja no queda cap església Protestant Francesa a l’East End. L’única supervivent a Londres és la de SOHO SQUARE, que veieu a la imatge de sota. Al WEST END, i en altres districtes o pobles, també hi havia petizes comunitats HUGUENOTS

I fins aquí SPITALFIELDS
WHITECHAPEL
Al mapa veieu l’ALTAB ALI PARK indicat

Mercat de carrer a la WHITECHAPEL ROAD. Productes exòtics de menjar I vestuari típic BANGLADESHIS.
Igualment, cafès, restaurants, parades d’street food i pastisseries
Imagineu que no és DIUMENGE i que veniu al barri. Només hi ha mercat a WENTWORTH STREET. Si sou a WHITECHAPEL HIGH ST a l'entrada de la GALLERY, al costat de l'estació de metro ALDGATE EAST, amb el 25 o el 205, amb dues parades, o a peu, vers l’Est, us arribeu al MERCAT DE WHITECHAPEL, un mercat de carrer bàsicament Bengalí, de roba i de fruites i verdures, que es fa a les amples voreres de la WHITECHAPEL ROAD.
Abans d’arribar al mercat , a l'altra banda de la HIGH STREET, haureu passat l'ALTAB ALI PARK, on hi havia hagut la "capella blanca”, i ara encara n’hi ha de petites restes de la construcció medieval, però el parc està més dedicat a referències de Bangladesh.
Fixeu-vos en el MEMORIAL dedicat a ALTAB ALI, que era un jove que va ser assassinat per racistes feixistes el 1978. Trobareu també el MEMORIAL ALS ACTIVISTES MORTS PER LA DEFENSA DE LA LLENGUA, una petita reproducció del que hi ha a DHAKKA.
A la carretera, després del parc, passareu l’antiga FUNDICIÓ DE CAMPANES DE WHITECHAPEL, l’empresa més antiga d’Anglaterra, i la EAST LONDON MOSQUE.

La sinagoga estava establerta aquí abans que la mesquita. Van tenir durant dècades una harmoniosa coexistència. Ara la sinagoga ja no és operativa i l’edifici és part de complex Musulmà


Què tenen en comú BIG BEN i la campana de la foto de la foto de sobre?

ALTAB ALI PARK. El SHAHEED MINAR o MONUMENT EN HOMENATGE ALS MÀRTIRS BANGLADESHIS per la llengua. Està inspirat en el de DHAKA

WHITECHAPEL ROAD. La City al fins. A la vorera esquerra, un antic INN, força bonic, el ROYAL OAK,
i a la vorera dreta, l’edifici taronja havia estat un hostel del SALVATION ARMY
Al 269 hi havia el pub THE GREAT MAURICE -el rètol encara es pot veure- on RONNIE KRAY va ser entrevistat per a la TV per MICHAEL BARRETT.
Una vegada al bell mig del mercat, sapigueu que els edificis originaris del ROYAL LONDON HOSPITALa l’altra banda, s’han transformat en el nou TOWN HALL de TOWER HAMLETS. I que a NEWARK ST, a l’antiga església de ST.PHILIP, trobareu el MUSEU de l’hospital. Els edificis moderns, blavosos, són les instal.lacions actuals. El museu és a prop del famós TAYYABS, el restaurant PUNJABI, a FIELDGATE.
Al mig del mercat, potser us perdreu el MEMORIAL AL REI EDUARD VII, fet erigir per la comunitat Jueva, a principis del s.XX.
Apreciareu, entre els edificis, l’antic WORKING LADS CLUB, institució Victoriana, que donava instruccio i proveia d'activitats als nois de les classes populars, així com l’antiga entrada del metro. Amb l'arribada de l'ELIZABETH LINE, el Maig del 2022, l'estacio va adquirir uns altres 3 accessos.
Alnúm. 259, el 1884, hi havia un local on es representaven PENNY GAFFS, petits espectacles de música, d’acudit, o amb l’aparició de persones o animals exòtics. L’”home elefant”, JOSEPH MERRICK, que patia neurofibromatosi (que li desfigurada la cara) hi apareixia, i fou aquí que el DR.TREVES el va descobrir i rescatar, per ajudar-lo i per a aprofundir en la seva recerca de malalties de la pell.
Cap al final del mercat, l’edifici de maó groc és el que resta de l’antiga fabrica de cervesa MAN, CROSSMAN AND PAULIN, -l’ALBION, era el nom popular- actualment convertida en apartaments i un centre de salut.
Seguiu: l’IDEA STORE és una biblioteca publica, i més: també es fan cursos i activitats per a nens i adults, i cafè dalt de tot, amb bones vistes. L'edifici és un disseny de l'arquitecte ADJAYE.
El pub THE BLIND BEGGAR va ser l’escenari de l’assassinat de GEORGE CORNWELL, de la banda delsRICHARDSON, per part de la banda de gàngster enemiga, y basada a l’EAST END, els BESSONS KRAY. No és estrany que s’hi parin els grups del GANGSTER TOUR!.
Travesseu CAMBRIDGE HEATH ROAD i sereu a MILE END WASTE.
A l’estació de metro WHITECHAPEL, podeu agafar també l’OVERGROUND i l’ELIZABETH LINE, en diverses direccions.
El bus 25 i el 205 tenen parada al llarg de la carretera. I us porten mes cap a l'Est. El 25 cap als THREE MILLS i el PARC OLIMPIC>>>>. El 205 a BOW CHURCH.>>>>
Més fotos i informacions sobre WHITECHAPEL

Sinagoga a COMMERCIAL ROAD, ben a prop de WATNEY MARKET
COMMERCIAL ROAD. El gremi dels GUNMAKERS de la ciutat feia aquí proves de munició


En una casa privada a SIDNEY STREET us sorprendrà trobar un Bust del fundador de Bangladesh

L’antiga ALBION, la segona fàbrica de cervesa que trobeu en aquesta guia

El mercat, l’antic edifici del ROYAL LONDON HOSPITAL, del s.XVIII, i el nou, obert al 2013


Mercat de WHITECHAPEL. Al fons, els gratacels de la CITY, un gran contrast
Fins aquí WHITECHAPEL
MILE END
Al mapa assenyalo on són les TRINITY ALMSHOUSES

TRINITY ALMSHOUSES. A Anglaterra les ordes monastiques van desaparèixer al s.XVI, per decret d’ENRIV VIII. Se’n diu la DISSOLUTION OF THE MONASTERIES. Per tant, per suplir les tasques d’acollida i cuidar gent gran o desvalguda que feien Abadies i monestirs hagueren de sorgir altres institucions, com les ALMSHOUSES. En trobareu per tot arreu. Actualment estan regides jurídicament de forma diferent
Sou, de fet, a MILE END WASTE. Aquest és el nom d’aquesta àrea que veureu. MILE END OLD TOWN I MILE END NEW TOWN, eren un districte municipal i una aldea, a l’Est i a l’Oest d’aquí, respectivament. WASTE volia dir terreny pertanyent al LORD OF THE MANOR però d’ús comunal. El MANOR era la terra del senyor feudal, el LORD OF DE MANOR, que normalment vivia a la MANOR HOUSE, d’acord amb el sistema feudal Anglès; és a dir, el nom ve de lluny.
Si continueu caminant despres del WHITE HART, l'edifici Eduardià de maó groc era la residència de l'enginyer de l'ALBION BREWERY. Despres trobareu les TRINITY ALMSHOUSES, casa de caritat per a capitans de vaixell empobrits i les seves vídues, instituïda al s.XVII, i que rep aquest nom pel fet que el fundador tenia lligam amb la TRINITY HOUSE de TOWER HILL. FIxeu-vos en el MURAL que us representa els personatges icòincs de l'EAST END.
Aquesta àea era un dels SPEAKERS'CORNERS de l'EAST END Victorià.
Al petit jardí que us separa de la carretera principal hi trobareu uns MEMORIALS: dos a WILLIAM BOOTH (AQUI va fundar el que seria el precedent del SALVATION ARMY ) i un a la seva dona, CATHERINE.
I un altre bust del REI EDWARD VII (de nou!. Ell si que era Eduardià).
A l'altra banda de la carretera, si entreu al COUNCIL ESTATE, per O'LEARY SQUARE, trobareu RINKOFF, l'unic forn Jueu que queda a l'àrea.
Més endavant, els malanomenats HARRODS DE L’EAST END, WICKAM’S, uns antics grans magatzems. Fixeu-vos-hi bé. Descobriu la curiositat d’aquest “edifici” abans de mirar l'enllac!.
Continueu endavant, si teniu forces. Passareu algunes cases Georgianes, en aquesta banda Nord.
N’hi ha més a la banda Sud, ocupades per botigues i restaurants. Us recomano el DHAKA BIRYANI i el BIRYANI HOUSE si voleu un CURRY Bengali.
Al començament de la renglera hi ha una plaça commemorant la residència del CAPITÀ COOK. Hi visque amb la seva família.
Si heu arribat fins aquí, perquè no continuar caminant?.
Si voleu, ja sabeu, el 25 i 205 us ajudaran a tirar endavant... més cap a l'Est. O cap enrera!.
L'estació de metro d'STEPNEY GREEN la teniu al costat.
I sou a prop de MILE END PARK.>>>> Abans d’arribar-hi, però, passareu pel pub HALF MOON, una antiga LLAR PER ANCIANS JUEUS, un carreró força pintoresc, MILE END PLACE, i l’església Catòlica.
dels GUARDIAN ANGELS. >>>>
Més fotos i informació sobre MILE END
Memorial dedicat a WILLIAM i KATHERINE BOOTH

Placa commemorant la primera reunió,el 1865, del SALVATION ARMY, a NEW ROAD, WHITECHAPEL.
L’EXÈRCIT DE SALVACIÓ s’ha extès per tot el món i el QG INTERNACIONAL és a tocar de la CATEDRAL ST.PAUL’S.
Fins aquí MILE END WASTE
STEPNEY

ST.DUNSTAN & ALL SAINTS, l’església parroquial. I en primer plà, la CITY FARM.
Si continueu caminant cap al Sud-Est, per STEPNEY GREEN --aquest és el nom del carrer—admirareu les cases Georgianes i Victorianes.
Un pis a DUNSTAN HOUSES, les primeres, a la dreta, inde maó vermell, va ser la base d'una comuna revolucionària anarquista dirigida per un Alemany Gentil, pero que liderava la comunitat Jueva i parlava YIDDISH, RUDOLF ROCKER.
El carrer de darrere conte un edifici que havia estat un forn de pa i anuncia DAREN BREAD.
Trobareu el vell DISPENSARI (placa), l'antic HOSPITAL Jueu, i l’antiga SINAGOGA, convertida en apartaments.
Arribeu fins al final, i passeu la FONT commemorativa del mecenes i escriptor Jueu LEONARD MONTEFIORE. Els MONTEFIORE eren una família diplomàtics i banquers de molta anomenada, per la seva riquesa i el seu mecenatge. Eren Jueus Sefardites que van passar pel MARROC i per ITÀLIA. Alguns es van quedar a la Península Iberica, esdevenint “marronos”. Un d’ells va arribar a ser Governador de Mèxic, però va ser denunciat i la va sofrir tortura. Un dels fills va sobreviure i va fugir a ITÀLIA, recalant a MONTEFIORE CONCA, EMILIA-ROMAGNA. L’historiador i presentador contemporani SIMON SEBAG-MONTEFIORE ve de mare Jueva Lituana.
Podrieu fer un descans a l’STEPNEY PARK,
Paseu un pou de ventil.lació de l’ELIZABETH LINE, i restes d’un edifici religiós que s’havia trobat aquí. Penseu que tota aquesta àrea de verd que heu vist, fa cent anys eren rengleres de cases.

I ja veieu l’església de ST. DUNSTAN & ALL SAINTS, la parròquia més antiga de l’East End. Us trobeu a l’antic poble mariner d’STEPNEY. Mariner?.
L'"esglesia dels capitans" és on aquests, abans de salpar, s'encomanaven al sant. I tambe al seu registre s'incrivien tots els neixements i morts, etc que succeien en alta mar.
La bandera hissarà al campanar no és la d’Anglaterra, com a bona part de les esglésies Anglicanes, sinó la de la MARINA MERCANT BRITÀNICA.
El TÀMESI es a tocar. El port era a tocar.
Davant (Oest) de l’antic cementiri parroquial trobareu la CITY FARM. Venen la seva petita producció.
Al costat Sud, les LADY MICO’S o MERCERS ALMSHOUSES, una renglera de cases de caritat, amb la seva típica figura (el cap d’una mare de déu?, una reina?, no se sap ben bé; en Anglès, una “maiden” o noia jove) que trobareu a tot arreu a Londres on el GREMI DE MERCERS tenia propietats, com aquí o a COVENT GARDEN. La vídua LADY MICO les va establir seguint les instruccions del llegat del seu marit, un DRAPER.
Si voleu, des d’aquí el bus 339 us porta a SHADWELL>>>> (estació de DLR i d'OVERGROUND, separades); on trobareu el WATNEY MARKET, mercat de carrer, molt Bengalí). El 339 porta a l’OLYMPIC PARK, en sentit contrari>>>>
Però, si seguiu caminant fins a YORK SQUARE, preferentment al llarg de WHITE HORSE ROAD (passareu l'antiga escola i l'antic TOWN HALL, ara HALF MOON THEATRE) i WAKELING ST.
I podreu fer una cervesa a l’OLD SHIPo al QUEEN’S HEAD, els dos pubs a costats oposats d’aquesta placeta formada per cases de famílies originalment obreres, com tot el barri.
No us perdeu el costat SE de YORK SQ: un passatge us introdueix en un lloc inesperat, FLAMBOROUGH WALK. Son les cases mes antigues del barri del XVIII.
Sou a tocar de SALMON LANE, a LIMEHOUSE.>>>>
I, a continuació, després de travessar la COMMERCIAL ROAD, podeu entrar al LIMEHOUSE BASIN. Sou al vell port.>>>>>.
COMMERCIAL ROAD és una carretera que es va crear a principis del s.XIX per que els carros de l’EAST INDIA COMPANY poguessin transportar les valuoses mercaderies Orientals cap als seus magatzems de CUTLER STREET, a la CITY (si us deixeu caure pel MERCAT DE PETTICOAT LANE els podeu veure}.
Teniu els autobusos 15, 115, 135, D3 que us porten pertot i l'estació LIMEHOUSE del DLR i de tren, al vostre abast.
Recordeu que éreu al final Nord <<<<<<<<BRICK LANE i us recomanava caminar a llarg de CHESHIRE ST. fins a BETHNAL GREEN?.

L’emblema dels poderosos MERCERS de Londres, terratinents a STEPNEY, i a d’altres districtes

Símbol mariner a ST.DUNSTAN & ALL SAINTS

Edificis Georgians a STEPNEY GREEN

ST.DUNSTAN, temptat pel dimoni
Per cert, aquest sant va ser el PRIMER Bisbe de Londres, i que va fer erigir la primers catedral ST.PAUL’S
Nadal a STEPNEY

El lloc ocupat pels dipòsits de l’antiga fàbrica de gas, vora el Regent’s Canal. Ara hi veieu una urbanització d’habitatge social.
Els elements supervivents de fàbriques de gas les trobareu sempre al llarg del canal. El carbó arribava en BARGE, segurament de KING’S CROSS, on els trens portaven carbó del Nord d’Anglaterra.
A KING’S CROSS CENTRAL, l’estació que rebia el carbó es ara un centre comercial que us aconsello que visiteu

Parts d’STEPNEY conformaven la desapareguda aldea de RATCLIFF


DUNSTAN HOUSES, on hi havia la comuna anarquista de ROCKER. Fa una mica més de 100 anys Londres es va convertir en refugi d’Anarquistes i Comunistes perseguits al continent. Al WEST END hi havia més aviat CENTRES o CLUBS OBRERS Francesos, Alemanys o Italians. A L’EAST END, Jueus. Londres sempre ha estat un lloc de refugi
Fins aquí STEPNEY
BETHNAL GREEN
Al mapa assenyalo CHESHIRE STREET, carrer al llarg del qual podeu caminar des de BRICK LANE

També podeu agafar el 8 o el 388, o camineu, al llarg de BETHNAL GREEN ROAD. Trobareu el MERCAT al carrer, moltes botigues, cafès i restaurants... i E.PELLICI, cafe regentat per una familia Italiana, estil anys 40. Com es dels pocs cafès històrics que resten ha esdevingut un lloc de peregrinació!.
La església ST. JAMES’S THE LESS, on REGGIE KRAY es va casar, ara són habitatges.
Quan sou en aquesta cantonada, si camineu 20 minuts cap al Nord, sereu a BROADWAY MARKET, passant per l’antic DISPENSARI, una pintura de BANKSY (YELLOW LINE FLOWER PAINTERl), l’antic WORKING MEN’S CLUB, l’antic hospital de la Reina Alexandre i la <<<<HACKNEY CITY FARM
A la cantonada de les 3 carreteres principals, sou al costat del pub SALMON & BALL, un curiós nom, no?.
Veieu el parc -BETHNAL GREEN GARDENS. Hi trobareu la biblioteca, part d'un antic hospital psiquiatric. Conté una decoració amb referències interessants.
És precisament a la cantonada, dins del parc , que entreveieu una escala invertida: és l'STAIRWAY TO HEAVEN, un MEMORIAL a les víctimes de l'avalanxa que va succeïr a les escales del metro durant la II GUERRA MUNDIAL quan una alarma de raid aeri va provocar el pànic. Al començament de la Guerra el govern va prohibir l’ús de les estacions de metro com a refugi però la població tenia gran confiança en la seguretat que oferien. Es tractava de les estacions del DEEP TUBE, és clar.
HENRY MOORE va pintar l’experiència de viure en una estació de metro durant el BLITZ.
Ja més avançat el conflicte, quan el BLITZ ja havia acabat, el govern ve construir refugis més profonds al llarg de l’actual NORTHERN LINE.
A l’altra cantonada hi ha l'església parroquial de ST.JOHN THE EVANGELIST, obra del gran arquitecto SIR JOHN SOANE. És la nova parròquia, fruit de l’expansió dels SUBURBS, al s.XIX, ja que l’antiga és <<<<ST.MATTHEW’S.
Després venen els MUSEUM GARDENS.
Davant, a la banda Oest de la carretera, PARADISE GARDENS i PARADISE ROW mereixen una visita. A les cases veureu una placa en memòria d'un boxador Jueu d’anomenada, invencible, a principis del XIX, DANIEL MENDOZA, que provenia d’una família MARRANA (Jueus que vivien la seva fe d’amagat a la Península Ibèrica) Portuguesa. Al llarg dels arcs del tren trobareu llocs interessants per menjar i beure.
Però si aneu amb nens, el MUSEUM OF CHILDHOOD, que ara es diu YOUNG V&A és l’atracció ideal que trobeu a BETHNAL GREEN. No hi falten jocs i joguines, com bé podeu imaginar!.
Si seguiu cap al Nord, a OLD FORD ROAD, trobeu els BANYS PÚBLICS, que ara és un LEISURE CENTRE. Es diu YORK HALL i des de fa dècades ha adquirit fama com a escenari de grans combats pugilístics i de concerts.
Al mateix carrer, quasi al costat, trobareu ST.MARGARET’S HOUSE, originalment un SETTLEMENT (us en recordeu?). Conté un cafè força agradable.
I una mica més al Nord, a PATRIOT SQUARE, hi ha l'antic TOWN HALL que ara és un boutique hotel. Entre d’altres estàtues, a la façana trobareu una altra referència al RODAMÓN CEC DE BETHNAL GREEN.
Si camineu al llarg de ROMAN ROAD, passeu els actuals BOBERS i busqueu l'antiga seu dels BOMBERS, que ara és un centre Budista. Pel camí, trobareu cafès interessants. I després, també i us agradarà l’ambient de l'entorn, sobretot els caps de setmana. Si continueu endavant la carretera arribareu a FOUR CORNERS, gal.leria fotogràfica i de cinema.
Si pugeu GLOBE ROAD cap al Nord, a més dels cafès i un pub, podrieu seguir caminant fins a VICTORIA PARK. En 20 m. sereu a la BONNER GATE, on es fa mercat de pagesos els Diumenges.>>>>
Si gireu a la dreta a CYPRUS ST. i camineu fins al número 112, trobareu un MEMORIAL DE GUERRA inèdit. I podeu continuar fins al gran parc de l’EAST END…
El bus 388 us porta a l'OLYMPIC PARK>>>> i té parada a CAMBRIDGE HEATH ROAD i a BETHNAL GREEN RD. En sentit contrari, cap a la CITY i LONDON BRIDGE STA.
A ROMAN RD, el 309 us porta a POPLAR>>>>, el D6 a MILE END, POPLAR i MILLWALL DOCK>>>>
A BETHNAL GREEN ROAD, el D3, a SHADWELL>>>>, LIMEHOUSE>>>> ,CANARY WHARF>>>>, i TRINITY BUOY WHARF>>>>. I el 8 cap a BOW>>>> o cap ala CITY.
Més fotos i informacions sobre BETHNAL GREEN
No feu tard, els mercats al carrer pleguen abans de les 6pm.


Antiga caserna dels Bombers, ROMAN RD. L’arquitectura de bona part de les FIRE STATIONS establertes pel LONDON COUNTY COUNCIL és molt similar, cosa que les fa reconeixibles.
Normalment, també hi ha una pedra fundacional que les delata.

Antiga fàbrica de dents?. Te alguna relació que CLAUDIUS ASH fos de BETHNAL GREEN?. ASH va ser pioner en la fabricació de dentadura postisses.
De nou, BETHNAL GREEN ROAD quan el mercat ja ha acabat


BETHNAL GREEN ROAD, de nou
L’escola fundada per cerveser RAiNE a SHADWELL>>>> ara la trobeu a APPROACH RD. a prop de VICTORIA PARK
Veieu les tradicionals figures dels escolars, que veureu a les escoles fundades per benefactors

Una mica més endavant, el vell hospital del cor i dels pulmons, que ja no és operatiu i està pendent de conversió i reurbanització
L’ESTÀTUA que veieu a WEAVERS FIELDS té a veure amb la història i la realitat de l’àrea. Es diu WEAVING IDENTITIES. Es teixeixen noves identitats a Londres?

La llegenda del BLIND BEGGAR, el rodamón cec, aquí representada per l’escultura d’ELIZABETH FRINK a GLOBE TOWN.
L’àrea o districte de GLOBE TOWN, dins BETHNAL GREEN va rebre aquest nom d’un INN que es troba MILE END ROAD.
Aquesta urbanització de habitatges socials, el CRANBROOK ESTATE, va ser concebuda perBERTHOLD LUBETKIN.
Aquest lloc es va fer servir per rodar escenes de LITTLE BRITAIN, representant la casa de LOU i de l’ANDY.

Casetes d’obrers al costat de WEAVERS FIELDS. El parc és recent. Abans eren rengleres de cases. Més cap a l ’Est, i sortint dels FIELDS hi ha un WATERLOW ESTATE, cases socials construïdes per la fundació de SIDNEY WATERLOW.
Fins aquí BETHNAL GREEN
BOW
Al mapa, ROMAN ROAD, on comença el tram del mercat, cap l’Est

La lluita pel dret de vot de les dones, protagonitzat per les SUFFRAGETTES. La policia va tenir molta feina durant uns anys
Si, a BETHNAL GREEN, pugeu (o seguiu) amb el 8, arribareu a BOW. La ROMAN ROAD es converteix en un altre MERCAT de carrer tipic de l'East End. Si heu baixat abans, no importa: hi ha botigues i cafès al llarg de la carretera. I street food els dies de mercat.
Si, quan hi arribeu, passegeu el mercat, trobareu l'antiga Biblioteca publica i G.KELLY, el restaurant de PIE & MASH, típic de l’Est Londinenc.
Aquesta area, BOW, és una àrea tradicionalment pobre, que està canviant, com tot l’East End.
És el barri icònic de les SUFFRAGETTES de l’EAST END, amb la seva líder SYLVIA PANKHURST. Les suffragettes van establir-se a BOW ROAD quan encara eren part de la WSPU, la UNIÓ SOCIAL I POLÍTICA DE DONES.
Aquests organització, fundada per la mare de les PANKHURST, EMMELINE, era formada per dones de caràcter i amb energia de classes benestants. I eren activistes, fins i tot arribaven a la violència, a diferència no com les SUFFRAGISTS que seguien MILLICENT FAWCETT que havia fundat la NUWS, o UNIÓ NACIONAL DE SOCIETATS PEL SUFRAGI DE LES DONES. Les primeres es proposaven aconseguir el dret per qualsevol mitja. Les segones, només per mitjans legals.
El MEMORIAL a les SUFFRAGETTES el trobareu als VICTORIA TOWER GARDENS. L’ESTÀTUA de MILLICENT FAWCETT es a PARLIAMENT SQUARE.
SYLVIA i les seves companyes van centrar les seves activitats a l’Est de Londres i les seves polítiques van adquirir un clar matís obrer, i a més, no només feminista, ja que no tirs els homes van tenir el dret de vot fins el 1918.
Van formar la FEDERACIÓ DE SUFFRAGETTES DE L’EST DE LONDRES, que evoluciona cap a la FEDERACIÓ PER AL SUFRAGI DELS TREBALLADORS fins arribar al PARTIT DE TREBALLADORS COMUNISTES.
Les activitats de les SUFFRAGETTES de l’EAST END va quedar plasmada en fotografies ja que la companya de SYLVIA, l’Americana NORAH SMYTH era fotògrafa.
Desviacions des del mercat cap al Sud:
Us aconsellaria passejar, al Sud-Oest del mercat, cap a i per l'àrea a l'entorn de TREDEGAR SQUARE i carrers adjacents. Cases de l'epoca de la REGENCIA, quan el barri era encara elegant (època pre-industrial).
I si continueu Sud, fins al carrer principal, MILE END ROAD, la travesseu i podeu entrar al recinte de l'antic ST.CLEMENT'S HOSPITAL, actualment un complex residencial.
Si continueu Sud i l'atravesseu, entrareu al TOWER HAMLETS CEMETERY PARK, un dels MAGNIFICENT SEVEN (cementiris) de Londres, que ara són més aviat parcs naturals.
També al Sud, però més a l’Est, i en aquest cas també podeu arribar-vos amb el 8 (parada a PARNELL ROAD, al final EST del MERCAT), trobareu un antic complex industrial en maó vermell, que actualment són apartaments. Era la fàbrica de llumins BRYANT & MAY, on el 1888, el mateix any dels crims del RIPPER, les nenes, noies i dones que hi treballaven -les MATCHGIRLS- van protagonitzar una vaga força sonada, que va donar orígen al moviment sindical Anglès. Lluitaven contra la seva explotació laboral, a més de sofrir malalties causades per la manipulació de fòsfor.
Si seguiu caminant cap al Sud trobareu la BOW ROAD, la mateixa carretera principal que surt d’ALDGATE, però que rep fins a 4 noms fins aquí. Trobareu l’església parroquial de ST.MARY AND HOLY TRINITY, altrament i simple anomenada BOW CHURCH.
També veureu l’ESTÀTUA DE GLADSTONE (el Primer Ministre representat té les mans pintades de vermell), una iniciativa, l’erecció del memorial, del Sr.BRYANT, i pagada en part per les MATCHGIRLS.
A l’altra banda, on ara hi ha habitatge social, al num. 198, hi havia hagut una casa on les SUFFRAGETTES de l’EAST END van establir la seva primera seu.
Essent ja en aquests banda de la carretera, sou a BROMLEY-BY-BOW, un altre dels barris de l’EAST END.>>>>
Cap al Nord, des de BOW teniu dos accessos a VICTORIA PARK>>>>>, que es troba al Nord. Heu de travessar l'OLD FORD ROAD i entrar per GUNMAKERS LANE (munició és el que es produia en aquestes fàbriques que passeu, d’ací el nom), o PARNELL ROAD, al final dels quals trobareu ponts que travessen el HERTFORD & UNION CANAL. El pont de GUNMAKERS LANE és el THREE COLTS.
Prop del primer accés trobareu el pub LORD MORPETH. Al mur Oest del pub, fantàstic mural, on reconeixereu la SYLVIA PANKHURST.
I ben a prop hi havia el pub GUNMAKERS’ ARMS, que les SUFFRAGETTES van adquirir i convertir en el MOTHER’S ARMS, un centre d’atenció a dones i infants.
Al final EST d’OLD FORD ROAD, la carretera continua però quasi sense trànsit ja que la via acaba abocant-vos a una passarel·la per a ciclistes i vianants que us du al començ de la GREENWAY i també a FISH ISLAND. Si us hi fixeu bé veureu que passareu per tres temples!. I pel camí veureu la parada del bus 339, que us porta a SHADWELL o al PARC OLÍMPIC.
La GREENWAY us du fins al VIEW TUBE, però veureu clarament que us podeu dirigir també al PARC OLÍMPIC.>>>>
I FISH ISLAND és contigu a HACKNEY WICK, i des dels dos llocs podeu travessar el canal cap a l’OLYMPIC PARK.>>>>
Si sou al MERCAT de ROMAN ROAD, a PARNELL RD, amb el 276 podeu anar a STRATFORD>>>> (d’on passareu al PARC OLÍMPIC).

A l’altra banda del HERTFORD & UNION CANAL, hi ha VICTORIA PARK
Fins aquí BOW
VICTORIA PARK I EL VILLAGE
Al mapa, el pub ROYAL INN ON THE PARK

Una de les alcoves de l’antic LONDON BRIDGE. El vell pont medieval contenia rengleres de cases, botigues, tavernes, fins i tot una capella i un palau… Al s.XVIII els embotellaments a la via eren monumentals degut a la seva estretor i al desordre. El LORD MAYOR va imposar el 1722 que es circulés per l’esquerra. I uns anys desorés es van enderrocar tots els edificis , es va restaurar l’estructura i es van col.local unes quantes alcoves com a refugi per als vianants. Aquestes alcoves es van reposar en subsegüent pont dels 1830s. Però quan aquest pont va ser finalment enderrocat per tal de construir l’actual, el 1970, 4 de les 14 alcoves es van salvar i van anar a parar a diferents llocs, per exemple VICTÒRIA PARK. Les altres dues són al GUY’S HOSPITAL i a EAST SHEEN
I la resta del pont?. Es diu que es van llençar moltes pedres al riu. Molta maçoneria es va vendre per fer servir en la construcció d’altres edificacions… i la part externa de la maçoneria, també es va vendre. El Sr.MCCULLOGH volia dotar la seva urbanització d’algun element amb classe. I es diu que va comprar LONDON BRIDGE per a reconstruir-lo a… LAKE HAVASU CITY, ARIZONA!
Recordeu que el 388 us hi porten (des de LIVERPOOL ST. STA. o LONDON BRIDGE STA.) , el 277 (des de CANARY WHARF) o el 30 (des del WEST END), a VICTORIA PARK.
Passareu necessàriament pel VILLAGE, on trobareu fantàstics cafès, pubs, restaurants i alguna botiga, al llarg sobretot de LAURISTON ROAD (on també hi ha el cementiri Jueu i l’església Congregacionalista).
Si camineu cap a Nord, podeu donar la volta a l’illa on es troba l’església de ST.JOHN OF JERUSALEM. Aquest territori, a l’època medieval, havia pertanyut als CAVALLERS TEMPLARUS, d’ací el nom. Travesseu l'antic cementiri i trobareu el WELL STREET COMMON, i podríeu tornar per VICTORIA PARK ROAD, on descobrireu el vell HOSPITAL HUGUENOT, que és ara una escola, i algunes botigues.
A la porta del parc, a LAURISTON ROAD, el ROYAL INN ON THE PARK és el pub on jo dinaria…
Al parc, no us perdeu la FONT DE BURDETT-COUTTS, en memoòria d’ANGELA BURDETT-COUTTS, l’hereva de la fortuna de la família (COUTTS BANK), que va dedicar tota la seva vida a obres de beneficiència. En sentireu parlar molt a Londres.
Les antigues alcoves del LONDON BRIDGE del s.XVIII, les trobareu, al costat Est.
Trobareu un parell de cafès, el PAVILION i el HUB.
Els Diumenges hi ha MERCAT al costat de la BONNER GATE (Oest), prop de la qual trobareu elDOGS OF ALCIBIADES. A Anglaterra també es coneixen com a JENNINGS DOGS, en honor al primer propietari de l’era moderna. Però de fet son còpies de còpies, ja que els Romans van copiar-los dels Grecs. Els podreu veure als MUSEUS DEL VATICÀ. La cua la tenen trencada, tal com explica PLUTARC a LA VIDA D’ALCIBIADES, el polític va tallar la cua al seu gos…
El 388 us porta també a l'OLYMPIC PARK.>>>>El 277, a HACKNEY i DALSTON (<<<<recordeu, barri amb la comunitat Turca). El 30, a HACKNEY WICK.>>>>
Si sou a l'Est del PARC, si no esteu massa cansats, passeu la passarel.la de vianants sobre l'autopista, que us portarà a HACKNEY WICK i als peus de l'OLYMPIC PARK.
Més fotos i informacions sobre el VICTORIA PARK
Fins aquí VICTORIA PARK I EL VILLAGE
BROMLEY-BY-BOW
Al mapa, KINGSLEY HALL, on GANDHI va hostatjar-se el 1931

GANDHI va estudiar lleis a l’INNER TEMPLE
Curiosament no portava la vestimenta amb la que l’associem. Tot el contrari, era un vertader DANDY
De nou un barri que no vindreu expressament a visitar però… aquí el teniu. No se sap mai.
Al cap hi a la fi, quan GANDHI va venir a Londres el 1931 per participar a les discussions sobre els nous arranjaments constitucionals per al manteniment de l’ÍNDIA dins l’IMPERI BRITÀNIC (com bé sabeu GANDHI apostava simplement per la independència), va escollir estar-se lluny del luxe del WEST END i va trobar allotjament en aquest centre comunitari, fundat per les GERMANES LESTER, i anomenat KINGSLEY HALL, en homenatge al germà mort, KINGSLEY LESTER. Eren unes germanes pacifistes, benefactores socials i que donaren suport a les SUFFRAGETTES.
I aquest lloc albergava un pub TEA TOTAL, ja que eren del TEMPERANCE MOVEMENT, també anomenat TEETOTALISM. Ara hi ha un cafè.
A l’altra banda veureu que hi ha un centre social modern, on es fa assessorament, atenció mèdica, cursos… Hi ha un jardi fantàstic, BOB’S PARK, ple d’escultures d’una artista local, PAULA HAUGHNEY. que té un estudi de creació aquí. Hi trobareu també un cafè.
Sortir, potser, per l’ARC de WILLIAM KENT, originalment a NORTHUMBERLAND HOUSE, que es trobava a CHARING CROSS (TRAFALGAR SQ.) , enderrocada els 1870s, abans que NORTHUMBERLAND AVENUE fos oberta, a principis del s.XX. El LLEÓ que culminava el palau encara el podeu veure en una de les portes del recinte de SYON PARK i SYON HOUSE. I us recomano que un dia hi aneu.
i quan sou a ST.LEONARD’S STREET podeu caminar fins a l’antic cementiri de l’església parroquial, que portava aquell nom, destruïda durant la Guerra. Originalment, aquesta àrea era ocupat pel PRIORAT DE ST.LEONARD.
Des d’aquesta banda, teniu fàcilment accés als THREE MILLS. Al final de WASHINGTON CLOSE trobareu un subway per sota de l’autopista. I passareu per un gran super TESCO.
El bus D8 us porta a STRATFORD o a CANARY WHARF.
EL 488, us porta a l’estació de metro BROMLEY-BY-BOW (molt aprop) o a DALSTON, barri de la comunitat Turca.
Des del KINGSLEY HALL podeu caminar, cap a l’Oest, al que resta de les DRAPERS ALMSHOUSES, un edifici del XVIII, d’una institució fundada per un dels més importants gremis de Londres, els DRAPERS , que eren comerciants de llana i teixits, la principal font de l’Anglaterra medieval. Els DRAPERS no eren DRAPAIRES, queda clar.
També trobareu el CHILDREN’S CENTRE, una altra iniciativa , en aquest cas una guarderia d’infants, de les GERMANES LESTER. Veieu la placa: l’escriptor H.G.WELLS ho va inaugurar.
Les DRAPERS ALMSHOUSES


El pont original sobre el RIU LEA.
Com veieu te un arc, en Anglès, BOW, d’on ve el nom associat a les localitats
Sembla ser que la REINA MATILDA va caure al riu LEA quan provava de travessar el GUAL i va decretar la construcció del dit pont.
KINGSLEY HALL, on GANDHI va residir el 1931

La placa blava , a la dreta, us recorda l’ús que en va fer el pacifista i independentista Indi GANDHI com residència durant el seu sojorn a Londres. GANDH volia estar-se entre els pobres de Londres i no en un luxós hotel del WEST END
L’ARC provinent de NORTHUMBERLAND HOUSE, ara que es trobava als peus de TRAFALGAR SQUARE i va ser demolida a finals del s.XIX.L’arc va trobar un nou emplaçament a l’entrada de BOB’S PARK, i d’aquest centre comunitari

HACKNEY WICK I FISH ISLAND
Al mapa, el carrer on entrareu venint de VICTORIA PARK. Hi trobareu llocs per menjar
L’OVERGROUND us porta a HACKNEY WICK. I el bus 339, des de SHADWELL>>>> i LIMEHOUSE>>>>. I us porta a LEYTONSTONE, lloc on va néixer ALFRED HITCHCOCK.
El 276 cap a STOKE NEWINGTON (lloc que recomano visiteu) o cap a <<<<BOW i STRATFORD>>>>
Aquí teniu un parell d'antics assentaments d’indústries i de rengleres de cases d’obrers, dels que ja no queda gaire bé res. Bé, alguns edificis industrials històricament catalogats, que s’han convertit en tallers d’artistes, gal.leries d’art, cafès, restaurants…
Encara trobareu algunes bones mostres d'street art. Però ja no és el que era… ja no hi ha espais per pintar (naus industrials, abandonades o no, murs encerclant parcel.les buides…)
Fa uns anys, aquesta àrea contenia la major concentració d’artistes d’Europa.
Ara, s’aixequen nous apartaments que ocupen els llocs de les naus industrials que hi havia encara fa 15 anys. A HACKNEY WICK davant del pub LORD NAPIER, que ha reobert, l’àrea feia l’olor dolç dels beigels… El forn industrial que hi havia ara ha deixat lloc als apartaments BAGEL FACTORY.
En fi, un altre exemple de gentrificació. D’aquests barris se’n diu el NOU SHOREDITCH.
Els locals més interessants del barri els trobareu al llarg de WALLIS ROAD i WHITE POST LANE, envoltant l’estació de l’OVERGROUND.
Tanmateix, si voleu conèixer dues institucions importants heu d’anar a la EASTWAY (carrer, al Nord) on trobareu els antics BANYS PÚBLICS, que actualment és un centre comunitari i artístic, i l’església de ST.MARY OF ETON WITH ST. AGUSTINE, originalment la ETON MISSION. fundada el 1880 per membres de la prestigiosa ETON SCHOOL (la més prominent de les PÚBLIC SCHOOLS Angleses) per tal d’ajudar als habitants del pobríssim HACKNEY WICK.
I un CLUB DE REM fundat per la MISSION la veureu al final de WALLIS ROAD, a l’esquerra de les escales que us porten a l’OLYMPIC PARK.
OLD ETONIANS fundarien ETON MANOR, per a promoure l’esport entre els joves, més tard, cap al 1910, i que s’establí als HACKNEY MARSHES, en un lloc>>>> que esdevingué una de les seus dels JJOO 2012. I una branca dedicada al rem la veureu al final de WHITE POST LANE, a l’esquerra de les escales que us porten a l’OLYMPIC PARK.
Podeu,doncs,passar al PARC OLÍMPIC>>>> si seguiu WHITE POST LANE. DeIxeu enrere el WHITE BUILDING -CRATE BREWERY- i travesseu el LEE NAVIGATION. El LONDON STADIUM o HERE EAST són a 15/20m.
A l’esquerra el CENTRE D’ENERGIA que proveeix a tots els barris del PARC OLÍMPIC d’electricitat, gas, aigua calent i escalfament, ventil.lacio…
Per contra, si en lloc de creuar el pont gireu dreta, baixant al canal, el LEE NAVIGATION,, i continueu uns metres veureu que esteu caminant al llarg del HERTFORD & UNION CANAL. El pont que travessareu us porta a FISH ISLAND, que no és cap illa, però on tots els carrers tenen nom de peix. Seguiu ROACH, BEACHY i STOUR ROADS.
Per cert, sou de nou a TOWER HAMLETS. HACKNEY WICK és part de HACKNEY. Segurament era una aldea que depenia de la parròquia principal. Això és el que vol dir WICK.
i arribareu a FORMAN & SON, famosissima i històrica fumadora de salmó, on podeu dinar, o sopar. El salmó fumat va ser introduït possiblement (com el FISH & CHIPS, també possiblement) per la comunitat Jueva. No oblideu la bagel bakery de BRICK LANE!
Si seguiu DACE ROAD, arribareu a la resclosa d’OLD FORD (no deveu ser lluny del GUAL on la REINA MATILDA va caure al LEA). La travesseu i travesseu un segon pont i podeu continuar al llarg del canal cap al Nord, en dues direccions, les dues us porten al PARC OLÍMPIC, o cap al Sud, on podreu pujar a la GREENWAY, per anar al VIEW TUBE, i al PARC OLÍMPIC. O cap als THREE MILLS.
A WICK LANE, el bus 339 us portarà al PARC OLÍMPIC o cap a LIMEHOUSE o SHADWELL.
Més fotos i informació sobre HACKNEY WICK i FISH ISLAND




Fins aquí HACKNEY WICK i FISH ISLAND
ELS DOCKLANDS
Us assenyalo al mapa els ST. KATHARINE DOCKS, des d’on suggereixo començar el recorregut que us portarà pels antics barris portuaris al llarg de la vora Nord del TÀMESI

A l’Est de TOWER BRIDGE, els DOCKLANDS, Nord i Sud del TÀMESIS. Ara m’ocuparia només del Nord
Per què no descobrir els antics pobles mariners, ja des de l’època Romana, que van esdevenir districtes portuaris de l'East End, vora el riu.
El Port era considerat el més gran i actiu del món, fins el 1914, quan el de NOVA YORK el va superar.
El PORT DE LONDRES regit des del 1909 per la PORT OF LONDON AUTHORITY, com a autoritat de dret públic (el port es va efectivament nacionalitzar) va cessar les seves operacions al llarg del riu, i als sistemes de molls closos del Gran Londres, entre els anys 50 i els 80, progressivament.
Els DOCKS, doncs, es van haver de reurbanitzar i reconvertir... I es van crear els DOCKLANDS. La institució que se'n va encarregar, des de l’any 1981, va ser la LONDON DOCKLANDS DEVELOPMENT CORPORATION, que va romandre en operació, amb plens poders per a reurbanitzar i regenerar el territori, fins el 1998, quan els poders urbanístics van revertir als municipis. Es tracta d’una àrea de 22 km quadrats.
Per cert, la PLA segueix governant la part del riu sotmesa a la marea, entre TEDDINGTON i lkestuari entre KENT i ESSEX.
I el port pròpiament dit actual, consta de diverses instal.lacions més de 40 km. corrent avall (Est), el LONDON GATEWAY, port aque acull els vaixells més grans, propietat dels EMIRATS ÀRABS, TILBURY (contenidors), GRAVESEND, on ara hi ha el QG de la PLA. El port més important del Regne Unit és FELIXSTOWE.

Quina hora és?. Als peus del ONE CANADA. SQ., de l’architecte CÉSAR PEL·LI


En construcció, anys 80. Es veu l’àrea de WESTFERRY CIRCUS, de forma circular
L’ISLE OF DOGS, des de GREENWICH, als peus del ROYAL OBSERVATORY, amb l’ESTÀTUA del GENERAL WOLFE en primer plà.



Magatzem a WAPPING
Més art al carrer
WAPPING
Al mapa, la posició del pub TOWN OF RAMSGATE
La HIGH STREET, amb el famós pub

Si sou a la TORRE DE LONDRES, ja sou pràcticament a WAPPING. Només heu de sortir del recinte per sota de TOWER BRIDGE.
I, primer, teniu els ST. KATHARINE DOCKS. Daàsenes i magatzems del 1820s. Ara s’han convertit en apartaments i s’han construït oficines i més habitatges. I un hotel.Restaurants i cafès. I el pub DICKENS INN.
Aquest lloc te el seu origen al s.XII quan la reina Matilda va fundar un priorat, ST.KATHARINE-BY-THE-TOWER, i que va durar 700 anys, amb un hamlet que es va formar a l’entorn, fins que JOHN RENNIE va dissenyar els molls que es van construir en el seu lloc. La comunitat monàstica es va traslladar a REGENT'S PARK. Allí, l'esglesia de ST.KATHARINE és ara l'església Danesa.
On ara hi ha AZIMUT, va ser, de fet, creat com a capella (i l'any 1977, la Reina Isabel II va inaugurar el lloc , que va ser la primera àrea rehabilitada i reconvertida de l'antic port) per a celebrar que durant segles l'església del priorat es trobava precisament aquí.
No us perdeu tampoc l’lVORY HOUSE, amb els seus restaurants i cafes. IVORI o marfil era un dels productos valiosos que es guardaven aqui. Si sortiu del recinte per la portalada Nord (EAST SMITHFIELD) veureu les estàtues de dos elefants als pilars
Després continueu caminant per ST.KATHARINE'S WAY. Antics magatzems, nous blocs d'apartaments, cases socials, l'edifici HMS PRESIDENT (una "fragata de pedra" que es seu de la la reserva de la ROYAL NAVY)... Un vaixell de pedra!... encara no us ho creieu. Es així: és el nom donat per la marina reial als edificis que fan de base naval.
Deixeu enrera l'HERMITAGE BASIN, la petita darsena a l'esquerra. Podeu veure els murs i l'entrada dels LONDON DOCKS, i un edifici, amb l'emblema del PLA, l'autoritat portuaria Londinenca, que és una central bombadora d'aigua, per mantenir-ne el nivell als docks. Els LONDON DOCKS era un sistema de dàrsenes pertanyent originàriament a una companyia independent, pero després es va fusionar amb la companyia dels ST.KATHARINE DOCKS. Tot plegat fa ser nacionalitzat fa uns 100 anys, quan el Port de Londres era el major del mon.
Desviació:
Si entreu al recinte de l’HERITAGE BASIN i continueu recte, a l'esquerra, baixeu a l'alcada de l'antic moll i seguiu el "canal" fins al SHADWELL BASIN. Passareu els TOBACCO DOCKS>>>>>
Al costat del riu, els jardins us ofereixen bones vistes i el MEMORIAL A LES VICTIMES DEL BLITZ.
Fixeu-vos en els vaixells amarrats. En aquest petit "poblat" vivia JO COX, una parlamentària que va morir assassinada l'any 2016.
Seguiu endavant...
Passeu la seu de la Unitat del Riu de la METROPOLITAN POLICE, on trobareu el MUSEU.
Les passarel.les que veieu, sobre el carrer, permetien que els productes descarregats dels vaixells fossin transportats a una segona linia de magatzems...
Heu superat tambe uns jardins... el presumpte lloc de l'EXECUTION DOCK? (la forca per als criminals del món de la marineria…).
Passeu tambe, WAPPING PIER, uns agradables jardins, privats, de les cases Georgianes que veieu, que eran ocupades per funcionaris dels LONDON DOCKS. En lloc de jardins, fa 50 haurieu vist vaixells negociant una resclosa per tal d'entgrar als LONDON DOCKS!.
Despres de les escales que baixen al riu (i, que es diu, baixaven els convictes que eren transportats a Austràlia, que embarcaven aquí), un pub fantastic: el TOWN OF RAMSGATE.
Davant el pub, l’antic cementiri i l’antiga Església de ST. JOHN i les velles escoles. Tot del s.XVIII. L’antic pub THE OLD STAR, havia estat propietat del gran pintor TURNER.
Antics magatzems portuaris. Mireu cap amunt. La paraula “WHARF” és pertot. I el nom de cadascun.
Si seguiu endavant pel carrer principal, WAPPING HIGH ST., passareu un pub no gens antic, però que ho sembla, THE CAPTAIN KID. Us agradarà. El capita Kid havia de "netejar" els mars del Carib de pirates pero... va esdevenir ell mateix un d'ells!. I va acabar a la forca...a WAPPING.
Si seguiu caminant arribareu a l'Estació de l'OVERGROUND de WAPPING.
L’estació es HISTÒRICA. Be, sobretot, ho es el TUNNEL que travessa el TÀMESI. Va ser obert el 1845, després de més de 20 anys de treballs. A ROTHERHITHE (on arribareu amb aquesta línia) hi ha el BRUNEL MUSEUM, dedicat al túnel i als eminents enginyers del mateix nom. El pare, d'origen Frances, que va idea la manera d'excavar tunels sense remoure el terreny de sobre, i el seu fill, ISAMBARD KINGDOM, creador de ferrocarrils, ponts, vaixells...
El sistema de Brunel, millorat per GREATHEAD va permetre la construccio del DEEP LEVEL TUBE, a partir dels 1890s, es a dir, les linies profondes del metro Londinenc.
El D3 us porta aqui des de WHITECHAPEL i BETHNAL GREEN, o fins a CANARY WHARF, i fins aqui arriba tambe el bus 100 des de ST.PAUL'S i tambe passant per prop de la TORRE, anant a SHADWELL.>>>>>
Us proposo una desviació:
A WAPPING LANE, alguns cafès, pubs i restaurants. Hi trobareu també l’esglesia de ST.PETER'S, LONDON DOCKS. Fixeu-vos que anuncia la "MASS": us indica que es tracta d'una "missió" ANGLO-CATÒLICA, una església ANGLICANA, però d'una tendència que l'acosta al Catolicisme.
Ben a prop trobareu l'accés al TOBACCO DOCK, antics magatzems, després centre comercial (fallit; per cert, els vaixells son rèpliques fetes com a àrea de jocs per a nens) i actualment centre d'indústries creatives i lloc on es celebren events especials.
I a RAINE STREET, l'antiga escola creada gràcies al llegat del cerveser RAINE. Admireu les tipiques estatues que denotaven el seu ús al s.XVII. Aquesta escola <<<<encara existeix, basada actualment a BETHNAL GREEN, ben al costat de VICTORIA PARK
Si seguiu el carrer fins al final arribareu a ST.GEORGE'S-ON-THE-EAST esglesia de HAWKSMOOR i a CABLE STREET (MURAL de la BATALLA) >>>>>
Passareu, a la vostra esquerra, PENNINGTON STREET, amb la llarga renglera de magatzems, pertanyents a la companyia de LONDON DOCKS.
Desviació: cap a WELLCOME SQUARE i WILTON MUSIC HALL.
Una petita escultura a HERMITAGE BASIN, LONDON DOCKS

Església i escola

WAPPING OLD STAIRS, les escales al costat del pub. Eren aquestes les escales usades per convictes sentenciats ambTRANSPORTATION a Austràlia?
O era per aquestes escales que els homes trobats bevent massa a les tavernes de la rodalia eren embarcats, si uns plau per força, als vaixells de la ROYAL NAVY, una vegada capturats pelsPRESS GANGS?


ST. KATHARINE DOCKS

SANTA CATERINA, va ser martiritzada lligada a un roda cremant. Ho mostra l’emblema dels ST.KATHARINE DOCKS. Veieu també la TORRE
I fins aquí WAPPING
SHADWELL
Al mapa, la DÀRSENA DE SHADWELL on, recordeu, trobareu un simpàtic mercat de menjar els DISSABTES
El PROSPECT OF WHITBY, al fons>

Continueu endavant, tot i que torceu, primer a l'esquerra, després a la dreta i seguiu WAPPING WALL, passant alguns restaurants i cafès, als antics wharfs.
I arribareu a un altre pub, el PROSPECT OF WHITBY. Aquest si que és una joia històrica. Us el recomano. I com a bona parts dels pubs trobareu unes quantes notes històriques, a l'interior i al petit jardi, i al pis de dalt. Us parlaran de mariners, lladres, assaltadors de diligències, pirates, contrabandistes... pero també d'artistes de cine i musics i de la reialesa!.
Al costat del SHADWELL BASIN, vella dàrsena, reurbanitzada els anys 80s, hi veieu, elevada i darrere els murs, l'esglesia de ST.PAUL'S, on el Capita COOK va batejar un dels seus fills, i on la mare de THOMAS JEFFERSON va ser batejada.
Al BRUSSELS WHARF, als peus del pont basculant vermell, s'hi fa un mercat de menjar els Dissabtes.
L'edifici Victorià de maons vermells, davant del pub, havia estat una central hidraulica, l'energia que movia els ponts, les grues, les rescloses... de l'antic port. Es va convertir en un centre de les arts, però ha tancat.
Si seguiu els mapes trobareu que aquesta àrea és anomenada RATCLIFF. I es així, això és RATCLIFF, només que el que podriem dir el poble -o, millor, aldea- antic, medieval, ja no existeix.
Després del parc que veureu a continuacio hi ha les RATCLIFF STAIRS.
Ja veieu que teniu l'autobus D3 que passa per aqui; al costat del PROSPECT hi ha parades, en les dues direccions.
El president dels EEUU THOMAS JEFFERSON, nascut
a SHADWELL, VIRGÍNIAL·


BUST DE JOHN RENNIE, enginyer dels LONDON DOCKS

SHADWELL BASIN
Fins aquí SHADWELL
LIMEHOUSE
Al mapa, assenyalo la part de darrere de l’antic cementiri de ST.ANNE’S, al costat del LIMEHOUSE CHURCH INSTITUTE
Al final de SALMON LANE, ST.ANNE, LIMEHOUSE, l’església parroquial, i al fons el ONE CANADÀ SQUARE, ícònic gratacels dels DOCKLANDS. I pensar que al número 175 vivia la família HITCHCOCK, on a la planta baixa el pare del futur SIR ALFRED regentava una peixateria i posteriorment, va adquirir, al mateix carrer, un botiga on venia peix fregit

Després vindrà LIMEHOUSE. L’altra manera, a més de caminar, d’arribar aquí és amb el 15, des de la Torre. Pero el D3 també us hi porta des de WAPPING.
Si sou a SHADWELL, continueu caminant vora el riu després del PROSPECT OF WHITBY. Passeu el EDWARD VII MEMORIAL PARK, millorat i ampliat gràcies a les obres de la nova claveguera, el THAMES TIDEWAY TUNNEL, una gran obra d'enginyeria (un túnel per sota i al llarg del llit del TÀMESI, de més de 20 Km).
Veieu també el pou de ventil.lació del ROTHERHITHE TUNNEL, que data de 1908, i darrere, el MEMORIAL ALS NAVEGANTS que salparen d'aquestes terres. Aquest memorial es troba de fet al lloc conegut com RATCLIFF CROSS.
Aquest parc no existia a mitjans de s.XIX. L’àrea estava totalment urbanitzada: rengleres de cases, fabriques i fins tot un mercat de peix.
No deixeu el THAMES PATH. Seguiu endavant. "Admireu" els apartaments moderns, FREE TRADE WHARF, i uns magatzems del s.XVIII. I la banda Sud del TÀMESI, ROTHERHITHE, majoritàriament habitatges moderns, i algun magatzem Victorià.
Entreu, despres del passatge estret, a NARROW STREET. Mes construccions modernes i vells magatzems. La urbanització ST.GEORGE'S SQUARE és moderna, però elegant.
Una petita desviació:
Quan arribeu a LA FIGA RESTAURANT, al MOSAIC BUILDING, podeu entrar en aquests urbanització moderna i travessar-la. Gireu esquerra i despres dreta, pujant junt al carril bici. Esteu passant per sobre del LIMEHOUSE LINK (túnel) mentre que el pont us fa passar l'acces del ROTHERHITHE TUNNEL. Insisteixo: passeu els accessos a dos tunels.
Travesseu el petit jardi, passant el MEMORIAL DE GUERRA i, a la vostra dreta, ja veieu l’església de la ROYAL FOUNDATION OF ST.KATHARINE, institució monàstica, successora d'aquella establerta per la reina Matilda, al costat de la TORRE, on ara hi ha ST.KATHARINE DOCKS. Hi ha un hotel i es pot visitar l'església. ST.KATHARINE es va establir durant 150 a REGENT’S PARK quan es van construir els molls.
A fora, trobareu el YURT CAFE, típica tenda Mongòlica, o Turca.
Aquí sou a tocar de l'estació del DLR i i teniu els busos 15, 115, 135. I no sou pas lluny de <<<<YORK SQUARE i l’<<<<església d’STEPNEY.
Recordeu que ereu a NARROW STREET.
Passeu el restaurant de la cadena BREAD STREET, de GORDON RAMSEY. Havia estat el pub BARLEY MOW, que pertanyia a la fabrica que mencionaré després.
l el que teniu davant es la resclosa que fa d'entrada del REGENT'S CANAL DOCK, anomenat ara LIMEHOUSE BASIN, que ara és una MARINA o port esportiu.
El pont que travessareu es un SWING BRIDGE. No s'aixeca. s'obre de costat, girant sobre un eix.
I si entreu a a la dàrsena, podeu fer un cafè o una cervesa.
Si avanceu una mica més trobareu el començ del LIMEHOUSE CUT (que us portarà a THREE MILLS ISLAND), una passejada que pot ser relaxant i esportiva, però gens interessant quan a les vistes (nous apartaments, magatzems industrial del s.XX)
I si continueu donant més volta després de creuar el pont per sobre del CUT trobareu el començ del REGENT’S CANAL (que, com veureu després, us portarà a <<<<VICTORIA PARK). De fet, el REGENT'S CANAL fa tot el tomb de la ciutat i us portarà a ISLINGTON, CAMDEN TOWN, PRIMROSE HILL, REGENT’S PARK, LITTLE VENICE i NOTTING HILL.
Continueu NARROW ST. Passeu ALBERT MEWS, filera de casetes d'obrers VIctorianes. I fixeu-vos que esteu travessant el que era l'entrada original del (canal) LIMEHOUSE CUT, quan el REGENT'S CANAL i DOCK encara no s'havien construit, ja que el CUT va ser el primer canal construit a l'area de Londres.
El THE GRAPES és un pub dels historics, co-propietat d'IAN MCKELLEN, l’actor (vejam si descobriu a dins un detall del film LORD OF THE RINGS) i de LORD EVGENY LEBEDEV, que és fill d’ALEXANDER, antic espia del KGB, després convertit en oligarca.
El fill d'un ex-espia Sovietic, Lord i, per tant, legislador al Parlament de Westminster?. No us ho creieu oi?. Va ser nomenat pel PM JOHNSON, i va ser )encara ho és)un cas molt controvertit.
A la casa del costat, que era la casa de DAVID OWEN, que va ser FOREIGN SECRETARY als 70 i als 90 va encapçalar missions diplomàtiques als Balcans, es va fundar el partit SOCIAL-DEMOCRATA, que va acabar juntant-se amb el LIBERAL. I a la casa del costat, on viu l'actor MCKellen, es on va fundar STONEWALL, institució icònica del moviment LGTB.
Passeu velles cases i edificis portuaris, petits. En alguns veieu els noms de les empreses, que han estat restaurats.
Passeu l'ESTÀTUA "THE SEAGULL" i entreu al ROPEMAKERS FIELDS (ara es un petit parc); a l'area es feien "ropes" -cordes, per als vaixells, d’aci el nom
Sota el parc passa, el LIMEHOUSE LINK, construit als anys 80 per tal d'ajudar a comunicar i reurbanitzar l'àrea, despres del tancament dels molls. Va ser una infrastructura força costosa a la seva època, sobrepassant els pressupostos assignats.
Continueu a NARROW STREET, gireu esquerra a THREE COLT LANE, deixant enrera la casa blava,que era un pub, i despres esdevingué un magatzems de plàtans!. Feu esquerra novament, a NEWELL ST (esteu fent la volta dels terrenys on fa 50 hi havia la fabrica de cervesa BARLEY MOW, que després va esdevenir de TAYLOR WALKER. D’aci que els blocs de vivendes tinguin noms derivats del món de la cervesa), després entreu a NEWELL STREET i no deixeu el carrer fins que arribeu a ST.ANNE'S PASSAGE i a la famosa església d’estil clàssic, de NIcholas HAWKSMOOR (deixeble de WREN), ST ANNE'S LIMEHOUSE. Es del 1730. Una de les 3 que HAWKSMOOR va fer al’EAST
Disfruteu de l'església i de l'àntic cementiri, on trobareu una misteriosa piramid. Tot pot arribar a ser misteriós. De fet, HAWKSMOOR va tenir una mala fama, com a arquitecte posseït pel diable.
Una cosa certa és que parlem d’una època on l’esoterisme estava de moda, on la ciència es barrejava amb l’art, on el simbolisme era molt important. Així, per exemple, aquesta església està perfectament orientada gràcies a l’ajuda prestada per HALLEY, l’astrònom.
En un ordre més mundà us agradarà saber que al campanar i altíssim de ST.ANNE’S hi ha hissada la bandera de a ROYAL NAVY. I, coronant el màstil, hi ha una immensa bola daurada. Aquesta bola és un senyal oficial de TRINITY HOUSE. A més el rellotge és el situat més alt de totes les esglésies Londinenques, estava il.luminat, i tocava els quarts, tot això per tal d’ajudar a orientar els mariners.
Darrere l'esglesia, el que era el LIMEHOUSE CHURCH INSTITUTE, la façana recoberta de terra cuita, són ara apartaments.
Si torneu a sortir pel passatge per on heu entrat, a la dreta, ja a NEWELL STREET, fixeu-vos la placa a la casa de l’esquerra. Havia estat una escola de navegació.
Arribareu COMMERCIAL ROAD. A la cantonada amb SALMON LANE l'edifici ara d’apartaments i anomenat THE MISSION, era l'EMPIRE MEMORIAL SAILORS HOSTEL. Avanceu una mica mes cap a l'Est i a COMMERCIAL ROAD passareu el vell TOWN HALL, on ATLEE havia estat regidor, i sicontinueu i supereu el churchyard de ST.ANNE'S, i encara una mica més i trobareu el SAILORS' PALACE.
A l'altra banda, THE STAR OF THE EAST és un pub tipic VIctorià.
Sou a COMMERCIAL ROAD. I una mica més endavant s'encreua amb BURDETT ROAD. Als dos carrers trobareu parades d'autobus: 15, 115,135, D3, al primer carrer. 277, D7 al segon.
Recordeu que ereu a THREE COLT ST i la casa blava, o cobalt?.
Des d'allà podeu caminar fins al riu i fins a CANARY WHARF>>>>.
La THREE COLT GALLERY pot ser una parada agradable si voleu fer un cafè (després trobareu el MARIO’S CAFÈ).
La porta verda, conté una placa que us recorda que aqui, des des l'època medieval hi havia uns forns (OASTS) de calç (LIME) que van acabar donant lloc al nom del districte: LIMEHOUSE. En aquella època, hi havia aquí indústries que feien porcellana.
Seguiu endavant, passeu la casa Victorians amb l'antic logo de la LDDC com a gallet, actualment seu de RITCHIE STUDIO, pràctica arquitectònica. I al pediment de la porta hi ha la figura dk un vaixell.
Seguiu sempre endavant. Passeu el darrere de la sortida del tunel del LIMEHOUSE LINK,
Quan arribeu a la vora del riu, torneu cap a l’Oest i admireu una espècie de caleta, el LIMEKILN DOCK. Seguiu el riu, contemplant el COLUMBIA WHARF, a la banda de ROTHERHITHE. És part d’un HILTON.
Sou ja a la ISLE OF DOGS.>>>> FInalment trobareu i pujareu les escales. Sou,més precisament, al CANARY WHARF ESTATE. Travesseu els jardins de WESTFERRY CIRCUS. Continueu fins a CABOT SQUARE i trobareu entre d’altres, una ESTÀTUA DE HENRY MOORE.>>>>
Possible desviació:
Abans de pujar, als peus del restaurant Xinès i les escales, comproveu que el pont que travesa l'antiga resclosa ha reobert i per tant podeu seguir el THAMES PATH contornejant tota l'ISLE OF DOGS.>>>>(ideal per fer en bici!).
Una petita part de CANARY RIVERSIDE, part del CANARY WHARF ESTATE, encara resta per urbanitzar...

Antic hostal de mariners i un ancla: no hi poden haver més pistes del passat portuari de l’àrea

Els KILNS, que veieu mencionats al mapa, eren els forns de calç. L’equivalent més modern d’OASTS.
Antic hostal de mariners

Escola de navegació


THREE COLT STREET. Antic pub. Als mapes antics es llegeix PH

LA GAVINA

LIMEHOUSE BASIN. Al cantó de dalt i esquerra: El VIADUCTE d’STEPHENSON i l’ACUMULADOR.
El DOCKLANDS LIGHT RAILWAY segueix la ruta que seguien els ferrocarrils que servien el port i fins tot fa servir la vella infrastructura portuària que quasi 200 anys

El REPÒS DEL MARINER

Una pedra tombal…a l’inrevés
Més fabricants de veles

NARROW ST. En primer pla el THE GRAPES
Fixeu-vos en el campanar de ST.ANNES. La bandera de la MARINA REIAL oneja. Es tracta d’un privilegi especial, concedit per la REINA ANNA. I I’esfera daurada?. És un senyal oficial de TRINITY HOUSE per a orientar els mariners



Fabricant de veles i comerciant de material de navegació (SHIP CHANDLER)


Un antic pub a LIMEHOUSE, pertanyent a la cervesera de WHITECHAPEL, l’ALBION. Ara són habitatges. El pub era una institució central a la societat Anglesa. Però veureu que molts pubs han tancat, segurament degut a canvis demogràfics i també a l’ampliació de possibilitats en l’oferta de lleure.

Fins aquí LIMEHOUSE
EL REGENT'S CANAL I MILE END PARK
Al mapa, la posició del RAGGED SCHOOL MUSEUM

El fundador de l’escola i de les llars per a nens sense sostre, el Dr BARNARDO, Irlandès. La placa d’ENGLISH HERITAGE és a BOW ROAD
Éreu a LIMEHOUSE BASIN. Aquí te el seu inici el REGENT’S CANAL. El productes i les mercaderies que arribaven al Regne Unit, sobretot provinents de les diferents parts de l’Imperi colonial, a partir del port de Londres, es van poder dustribuir per tot el país gràcies a una extensa xarxa de canals que es va començar a desenvolupar al s.XVIII, quan no existien els ferrocarrils, i en una època en que les carreteres no eren molt aptes i els carros no permetien una gran càrrega. I els productes manufacturats a UK sortien del port després d’arribar aquí en BARGES o FLATBOATS.
El REGENT’S CANAL és llarg. Arriba fins a MAIDS VALE, on es troba (en un lloc que algú va tenir la idea d’anomenar LITTLE VENICE) amb el GRAND JUNCTION CANAL que, al seu torn, enllaça amb el GRAND UNION CANAL.
SI sou a LIMEHOUSE no cal que us arribeu a NOTTING HILL… però un petit passeig fins a VICTORIA PARK us agradarà
Passareu primer per la resclosa de SALMON LANE i la corresponent caseta del peatge. Les companyies que explotaven els canals Anglesos cobraven un TOLL segons el pes de les mercaderies. Per tant, és normal troba aquestes casetes a la vora d’una resclosa
I després pel RAGGED SCHOOL MUSEUM (el museu dedicat a l'escola dels nens de les classes treballadores, vestits amb parracs!, d'aci el nom RAGGED . De fet, quan sou al canal, passeu per darrere de l'antic magatzem, i hi podeu entrar a traves del cafè) i també es pot accedir pel carrer —COPPERFIELD STREET—al llarg de MILE END PARK. COPPERFIELD té resonàncies DICKENSIANES.
Aquest parc, com tants d'altres a les barriades populars de Londres, no existia fa 100 anys. Tot eren rengleres de cases, botigues, pubs, magatzems i fabriques, que van ser, per la major part, totalment o parcial, destruides durant el BLITZ, la qual cosa va ajudar a complir el somni de molts i els plans de l'administració de fer un nou parc. I penseu que MILE END, VICTORIA i OLYMPIC són els tres parcs quasi encadenats que podeu recorrer, a peu o en bici.
Si seguiu al canal penseu que fa uns 10 anys, a l’altre costat, en lloc d’una urbanització moderna de vivendes hi havia una fàbrica de gas
MILE END PARK “travessa” la carretera principal per mitja del GREEN BRIDGE. Sota el pont trobareu cafès i restaurants.
L'església que veieu des del pont, es la dels GUARDIAN ANGELS, Catòlica, pagada pel DUC DE NORFOLK, d'una eminent familia Catòlica d'Anglaterra, que ostenta, sempre, per herència, el carrec d'EARL MARSHAL, encarregat d'organitzar les Coronacions i els Funerals reials.
Us dono la idea d’una possible desviació:
Ara que sou aqui, podeu baixar a la carretera, i entrar al campus de la QUEEN'S MARY UNIVERSITY, on trobareu, el CEMENTIRI NOVO, Jueu Sefardita.
A la part més Occidental del campus, el THE PEOPLE'S PALACE, que va ser la institució creada primer i que va donar lloc a la universitat. Les escultures en relleu són d’ERIC GILL.
Tambe trobareu al campus l'ESTÀTUA DE CLEMENT ATLEE, Primer Ministre, entre 1945 i 1950. Precisament, ATLEE va ser proclamat electe a les eleccions del 1945 (que van xocar CHURCHILL, ja que havia liderat l’esforç de guerra, i de qui ATLEE havia estat vice-primer ministre al WAR CABINET.
No gaire lluny trobareu el CEMENTIRI VELHO i el CEMENTIRI ASQUENASI, a ALDERNEY ST, normalment no es poden visitar.
El que veureu NOVO és que la majoria dels noms de les pedres tombals són Portuguesos, la qual cosa explica el nom.
Si deixeu la carretera i entreu a BANCROFT ROAD, trobareu l’antic VESTRY HALL de MILE END OLD, que el 1889 va desapareixer per integrar-se a STEPNEY. Es va convertir en biblioteca i ara alberga el fons bibliogràfic i arxiu d’història local de TOWER HAMLETS. A voltes hi ha exposicions.
Després, el MILE END HOSPITAL conté els vells edificis de la WORKHOUSE original.
Després hi ha el MILE END HOSPITAL, que encara funciona basat en alguns dels vells edificis de la WORKHOUSE, encara que ja no és un hospital general
Després trobareu un CEMENTIRI JUEU abandonat.
Tornant al carrer principal i deixant enrere la Universitat, trobareu l'ALBERT STERN HOUSE, l'antic hospital i llar Jueu, ara residència d'estudiants.
Finalment, no us perdeu MILE END PLACE, un carreró sense sortida. El mur al final es el del Cementiri Asquenasi.
Si seguiu cap a l'Oest la MILE END ROAD arribareu a l'antiga seu del HALF MOON THEATRE, que hem vist a <<<<LIMEHOUSE, i que ara es un un pub de WETHERSPOON, que es diu THE HALF MOON.
El metro és aquí al costat: STEPNEY GREEN STA. Autobusos 25 i 205. Us recordo el passeig per <<<<STEPNEY, que ho teniu molt a prop.
Recordeu que erem al GREEN BRIDGE sobre REGENT'S CANAL. Seguiu endavant, cap al Nord...
Arribareu al Pub THE PALM TREE, als peus del pont que us du a MEATH GARDENS (antic VICTORIA CEMETERY, on esta enterrat un jugador de cricket Australia, una curiosa història que teniu explicada en un panell amb fotos).
Desviacions:
Travessant el petit parc aneu en direcció a <<<<BETHNAL GREEN (ROAD), passant per un bloc de vivendes de DENIS LASDUN.
Si us dirigiu cap a la dreta i sortiu del MILE END PARK entreu a BOW,>>>>després de travessar GROVE ROAD
Les figures al peu del canal representen personatges històrics, com el futbolista LEDLEY KING, les SUFFRAGETTES o els cavalls que tiraven de les "barges" als canals. Son fetes amb acer tallat amb laser.
Quant als cavalls de tir, les barcasses i els camins de sirga, és tota una història en ella mateixa. Penseu en les Famíles que vivien als vaixells, soclant els canals d’Anglaterrs, inclosos els nens, que només podien anar a escola quan tenien uns dies lliures… O en l’esforç dels cavalls, que si havien de ser tractats per veterinaris ho feien en HORSE HOSPITALS, com el que hi havia a CAMDEN TOWN, als estables que ara són l’STABLES MARKET.
Per cert, milers de persones viuen als canals, en barges o NARROWBOATS. Veureu molts MOORINGS, i també llocs contenint lavabos i dutxes. El CANAL & RIVER TRUST manté les instal.lacions, a canvi d’una quota.
Passeu sota ROMAN ROAD. Autobusos. <<<<BETHNAL GREEN i BOW són a prop.
Abans de VICTORIA PARK trobareu una INTERSECCIÓ de canals, i BOW WHARF uns vells edificis Victorians (antigues fàbriques, magatzems, tallers… que val la pena que exploreu.
S’hi serveix tè al BLU IVY i gin a l'EAST LONDON LIQUOR COMPANY). I també hi ha el THAI ROOM RESTAURANT. Vosaltres escolliu. Exploreu-ho.
El canal que veieu que comença aquí és el HERTFORD AND UNION CANAL, que us porta al PARC OLÍMPIC,>>>> passant per HACKNEY WICK i FISH ISLAND>>>>
Travessat el pont, continueu fins a trobar el <<<<VICTORIA PARK, la vostra destinació.
Més fotos i informació sobre VICTORIA i el VILLAGE
Fins aquí el passeig al llarg del MILE END PARK i del REGENT’S CANAL
ISLE OF DOGS (CANARY WHARF)
Al mapa, al peu de les escales que us posen en la direcció, en sentit OEST, cap l primer centre comercial, CABOT PLACE, de CANARY WHARF

El ONE CANADÀ SQUARE podria cabre a l’interior de l’estació CANARY WHARF.
Des de NARROW STREET, deixeu enrera l'edifici color cobalt al llarg de THREE COLT STREET,
Passeu la THREE COLT GALLERY i porta verda, que us explica d'on ve el nom LIMEHOUSE.
Passeu l'edifici amb el gallet que porta el LOGO DE L'ANTIGA LDDC, actualment seu de RITCHIE STUDIO, aixi com el darrere la sortida del LIMEHOUSE LINK. Seguiu endavant, tombant lleugerament cap a l'esquerra, i quan arribeu a les escales (i al restautant Xinès), pugeu-les, i seguiu tot recte fins CABOT SQUARE. Trobeu, entre d'altres, ESTÀTUA DE HENRY MOORE. La col.lecció de peces d' ART ALS CARRERS del complex és força interessant. I també hi ha una ruta per a nens.
Sou a l'ISLE OF DOGS, que és una península... i de gossos no en veureu gaires!. Fins al 1800 això eren terres pantanoses (STEPNEY MARSH), camps i terres de pastura. Esdevingué part de POPLAR.
Els TUDORS, amb un dels seus palaus favorits a GREENWICH, potser tenien gosseres a l’ISLE, on criaven els HOUNDS per les seves caceres. O potser el nom ve dels DYKES -dics, murs- fets per FLAMENCS o NEERLANDESOS. O potser hi havia DUCKS (ànecs)…
Sou al recinte hustòru. dels WEST ÍNDIA DOCKS, actualment ocupat en part pel Domini de CANARY WHARF. CANARY WHARF, amb els seu clúster de gratacels, és l'emblema dels nous DOCKLANDS, a partir dels anys 80, quan aquesta area va reneixer.
Als WEST ÍNDIA DOCKS, a més d'arquitectura contemporania (la nova estació de la QUEEN ELIZABETH LINE es increïble; hi trobareu fins un jardí al terrat), també trobareu centres comercials, restaurants, cafès i el MUSEUM OF DOCKLANDS.
On hi ha el museu, fixeu-vos en la renglera d'antics magatzems de l'època de la REGÈNCIA, a l'altra banda de la daàsena, l'EXPORT DOCK. Són els unics magatzems de principis del s.XIX que resten als WEST INDIA DOCKS.
Sou al BLOODY ALLEY. És així com se'n deia d’aquesta part del moll, ja que que les espatlles dels portadors sagnaven en haver de portar els sacs de sucre del CARIB, normalment anomenat en Anglès, WEST INDIES.
Davant del museu, el pedestal és buït. Hi havia l’ ESTÀTUA DE ROBERT MILLIGAN, que va ser un dels fundadors d’aquests molls, i que va fer la seva fortuna a les plantacions de sucre del CARIB treballades pels esclaus Africans. L’estàtua ha estat recentment retirada.
Si mireu a la banda contrària, vers els edificis d’oficines, veieu la reproducció de la HIBBERT GATE, amb un model de vaixell a sobre. GEORGE HIBBERT va ser un dels grans defensors al Parlament de la continuació del comerç d’esclaus. El seu oponent, anti-esclavista era el formidable WILLIAM WILBERFORCE. Els dos compartien el sermons del rector VENN, a l’església de HOLY TRINITY, CLAPHAM. Els de la banda anti-esclavista confirmaven la CLAPHAM SECT.
Al museu trobareu explicacions sobre el tema del comerç d’esclaus.
El projecte de construcció al costat d’on sou ja fa anys que…només és un projecte.
THE LEDGER BUILDING, al costat, és el meu pub favorit aquí. Bo i barat. És de J.D. WETHERSPOONS. Dins, com sempre, trobareu notes historiques i mapes antics.
I, quan en sortiu, a la seva paret Oest, trobareu la PLACA DE LA INAUGURACIO!.
Mes enllà, veieu els edificis baixos són els CANNON WORKSHOPS, antigament dedicats a les indústries de la navegació i el comerç marítim.
Davant el MUSEU DELS DOCKLANDS, trobareu els vaixells HOT TUB i BBQ
I una de les barcasses és, de fet, l’església ST.PETER’S.
Travesseu el pont que creua l'antic IMPORT DOCK.
A CABOT SQUARE hi a l'accés al centre comercial, CABOT PLACE. Aquest i tots els altres malls estan connectats, entre ells i amb l’estació de metro. Si comenceu a caminar aquí, arribareu -subterràniament- al WAITROSE i al JOHN LEWIS, a l'alçada de UPPER BANK STREET. Una milla!.
Recordeu que sou a la “segona” àrea financera... el ONE CANADA SQUARE, de l'arquitecte d’origen Argentí, PELLI, que és l’edifici emblemàtic de l’àrea (i, en un cert moment, de Londres, quan aquest era l’únic gratacels de Londres). És del 1991. El 2003 es van inaugurar els dos gratacels que li fan “escorta”. Virtualment tots els edificis del domini de CANARY WHARF són oficines, però el 2021 es van començar a poblar el NEWFOUNDLAND i el LANDMARK PINNACLE, que són habitatges de luxe. Bona part dels gratacels més al Sud (més a prop dels MILLWALL DOCKS>>>>) són també residencials. D’això se’n diu MANHATTAN STYLE LIVING.
I el 12 BANK ST. és un club privat.
Des de l’àrea de CANARY WHARF, més concretament, des de WEST WINTER GARDENS, on trobareu el pont sobre el SOUTH QUAY, passareu per edificis residencials, entre els qual hi ha el complex WARDIAN, anomenat en honor de NATHANIEL BAGSHAW WARD, que va inventar la WARDIAN CASE, que permetia el transllat de plantes mantingudes a la temperatura idònia. D’ací que aquests apartaments tinguin un balcons ideats com a hivernacles.
Aanireu fins a l’estació SOUTH QUAY del DLR i caminareu al llarg del MILWALL DOCK . Trobareu cafes i restaurants, passareu el BALTIMORE WHARF i podeu pareu a l'area de PEPPER STREET i del GLENGALL BRIGE que em sembla encantadora i, després, passant per zones de parc (i podríeu entrar a la MUDCHUTE CITY FARM, granja urbana, més aviat per a nens, amb la família o amb l’escola) arribeu a ISLAND GARDENS, a la punta Sud de l'ISLE.
Heu passat l’estació del DLR (trens a GREENWICH, a STRATFORD, als ROYAL DOCKS, o cap a la CITY). Teniu autobusos que us porten a CANARY WHARF, LIMEHOUSE, POPLAR
Només heu de baixar amb ascensor o per les escales seguir el túnel sota el TÀMESI i... ja sou a GREENWICH. A la QUEEN'S HOUSE, part del MUSEU MARÍTIM,podreu admirar la vista des d’ISLAND GARDENS que CANALETTO va pintar des dels jardins que gaudireu abans de baixar.
Una altra opció:
Des de CANARY WHARF fins a ISLAND GARDENS també es pot fer caminant, seguint tota la vora del TÀMESI des de LIMEHOUSE. El barri és MILLWALL.
Passareu un edifici original, la primera urbanització que es va fer a l’ISLE: CASCADES. Una concepció de WILKINSON, la W de CZWG, el taller d’arquitectes. Després, els SIR JOHN McDOUGALL GARDENS, en honor al patró de la planta farinera veina, al MILLWALL DOCK.
Haureu de sortir un poc de la vora del riu i travessareu el que era una resclosa que feia d’entrada del MILLWALL DOCK. Tan aviat com pogués -està indicat- torneu al THAMES PATH, el sender per la vora.
Passareu pel lloc -BURRELLS WHARF- des d’on ISAMBARD KINGDOM BRUNEL va fer llançar el vaixell dissenyat per ell, el GREAT EASTERN, el més gran del món, els 1850s. Això va ser 10 anys després d’obrir-se el THAMES TUNNEL, dissenyat pel seu pare MARC. Hi trobareu un panell amb història i fotos, als peus del que queda de la rampa.
Continuant pel camí del riu, encara que cap al final seguiu els carrers, passant el pub THE FERRY HOUSE, arribareu a ISLAND GARDERNS.
Si feu aquest recorregut últim, tambe podeu fer-ho seguint la WESTFERRY ROAD, la carretera que va per l'interior, on trobareu botigues i cafes. I no us perdeu l’antiga església Escocesa, ara es un centre artistic, l'SPACE. Aixi comm d'altres edificis d'interes historic, com l'antiga caserna dels bombers ara un restaurant.
I encara més!:
Podeu fer tota la volta de l'ISLE OF DOGS, despres d'ISLAND GARDENS. Veureu alguns antics magatzems, antics molls de reparacio... però, sobretot apartaments, i cases contemporanis.
SI trobeu el pub WATERMAN’S ARMS feu-hi una cervesa i penseu que al 60 fou propietat de l’escriptor, periodista, presentador DAN FARSON, que el va convertir en un lloc mític, gràcies a la música en viu i a l’atmosfera que va crear, atraient moltes CELEBRITIES.
Esteu passant el districte de CUBITT TOWN, anomenat en honor del constructor, que també va ser LORD MAYOR de la CITY.
La urbanització d’inspiració Holandesa és força agradable. Així com l'original ESTACIO DE BOMBEJAMENT d'aigües residuals.
Despres dels atractius apartaments blancs, i de la seu del CANAL & RIVER TRUST, la institució sense ànim de lucre que governa els canals Britànics, i també les àrees d'antics molls portuaris, travessareu, separant-vos del riu, el BLUE BRIDGE, tipic pont basculant Holandès, sobre la resclosa que dona entrada al SOUTH DOCK. Immediatament després entreu a COLDHARBOUR (carrer) i no us perdreu el pub THE GUN, bastant luxós.
Seguiu el carrer, descobriu els edificis Georgians i Victorians. Heu vist l'antiga seu de la policia?. i la casa de l'ALMIRALL NELSON i LADY HAMILTON, connectada amb un túnel amb el pub…diu la llegenda.
i continueu...
A aquesta alcada podrieu entrar a la nova urbanitzaciú WOOD WHARF, pertanyent al Domini de CANARY WHARF. No us perdeu, però, abans d'entrar a WOOD WHARF, el BLACKWALL BASIN i la POPLAR DOCK MARINA, molls residencials, en cases o en vaixells.
Veureu que WOOD WHARF és predominantment residencial. L'edifici emblemàtic és el de HERZOG & DE MEURON, ONE PARK DRIVE.
Si travesseu el WOOD WHARF, cap a l'Oest i us dirigiu a l'entrada de l'estació de metro CANARY WHARF disfrutareu dels JUBILEE GARDENS. Recordeu, sota hi ha el JUBILEE MALL, centre comercial
En sortir dels JARDINS sou al costat de l’entrada principal de l’estació CANARY WHARF. EL metro va arribar aquí amb molt de retard, l’any 2000. L’interior de l’estació és imponent. Dins hi cabria el ONE CANADÀ SQUARE (pla, és clar).
Fa 40 aquí hi havia un dels 3 molls d’aquest sistema, els WEST INDIA, del qual en veieu una part. Per tant, per fer l’estació, ja s’ho van trobar en part excavat!.
Davant de l’estació i de l’antiga seu de REUTERS (l’edifici ha estat completament refetla nova urbanització a la vora de la dàrsena ha millorat encara més l’aspecte del lloc. I peces escultòriques contemporànies per tot arreu.
Si recordeu éreu al final de COLDHARBOUR. Si no entreu a WOOD WHARF i CANARY WHARF, on anar ara?.
Us proposo que la vostra destinació podria ser, POPLAR>>>> i també, BLACKWALL i els EAST INDIA DOCKS.>>>>
A POPLAR us hi porta el D6 des de PRESTON'S ROAD. Però tambe s'hi pot anar a peu, passant per dins de la POPLAR DOCK MARINA, travessant l'autopista per un subway ben urbanitzat, que us portara als peus de l'estacio BLACKWALL del DLR i de l'ultima parada del 15, i seguireu recte per POPLAR HIGH ST.
Des de CANARY WHARF teniu el D3 que us porta a WHITECHAPEL. El 277 a LIMEHOUSE i VICTORIA PARKi HACKNEY . El D7 a MILE END. El 135 a la CITY.
Aixi com el DLR, la JUBILEE LINE i l’ELIZABETH LINE (estacions diferents, però, atencio!).
Més fotos i informació sobre l’ISLE OF DOGS

Un dia de boira, no gaire comú a Londres, malgrat el tòpic.
El “màstil” vermell és una de les peces d’art del districte. Un màstil ens recorda l’era que àrea era dedicada a la navegació comercial
MUDCHUTE CITY FARM. Supervivent d’un emplaçament d’artilleria anti-aèria

Art a WOOD WHARF

La BALTIMORE o ARENA TOWER edifici residencial al llarg del MILLWALL DOCK. També té un malnom: l’SLINKY
La raó de dir-se ARENA TOWER respon a la història recent del lloc. En aquest costat Sud del MILLWALL DOCK, entre els 80 i principis del 2000 hi havia la DOCKLANDS ARENA. Això us dóna una idea de com el districte ha anat evolucionant cap a residencial.
La pràctica arquitectònica Americana que la va dissenyar ja havia treballat molt als inicis de CANARY WHARF

La seu de SOCIETÉ GENERALE (el logo es veu a l’angle de l’edifici, en el qual també té la seu el BANC EUROPEU DE RECONSTRUCCIÓ i DESENVOLUPAMENT). El NEWFOUNLAND i el LANDMARK PINNACLE són d’apartaments de luxe


Els únics magatzems del 1800 que es poden veure a l’area. Actualment hi ha apartaments i, al costat del moll, restaurants i bars

ESTÀTUA DE ROBERT MILIGAN, davant del MUSEU OF DOCKLANDS, ara enretirada. Recordeu que es va fer ric gràcies al treball dels esclaus Africans a les seves plantacions. Moltes famílies Britàniques es van enriquir gràcies al comerç d’esclaus i al seu us com a mà d’obra. I quan va arribar el moment de l’abolició, també van rebre generoses compensacions pel fet de renunciar al seus esclaus. Els esclaus, és clar, mai van ser compensats, com tampoc els seus descendents.

El DOCKERS TANNER era la principal reclamació dels treballadors dels molls a la gran vaga de 1889: una paga més justa de 6 Penics per hora
Aquesta vaga va ser històrics, sentant les bases del moviment sindical obrer d’Angleterra. L’Església Anglicana s’hi va solidaritzar, els treballadors van rebre donacions d’estibadors Australians…l
I fins aquí l’ISLE OF DOGS
BLACKWALL
Al mapa: quan sou aquí esteu seguint la línia del MERIDIÀ DE GREENWICH. Veieu l’observatori?
Contenidors, art, FARADAY: això és TRINITY BUOY WHARF

Heu de caminar al llarg de PRESTON'S ROAD. Seguir Fairmont Avenue contornejant els apartaments, i aneu a sortir a BLACKWALL WAY, passant una de lestorres de ventil.lació del BLACKWALL TUNNEL.
Passareu l'antiga seu de l’agència de notícies THOMSON REUTERS, que ara és de TELEHOUSE. Hi ha una pista de qui era l'anterior ocupant: hi ha el (carrer sense sortida) JOHN JULIUS CLOSE . JOHN JULIUS REUTERS va ser el fundador de l'agència de notícies, a la ROYAL EXCHANGE PLACE, a la CITY. Allà hi trobareu l’ESTÀTUA.
REUTERS tenia aquí un banc de dades. El seu QG històric era a FLEET ST. Ara és a CANARY WHARF.
Dins el recinte hi ha un historic (és aquí des del 1607) moll sec de reparació de naus, part del BLACKWALL YARD, de l’EAST INDIA COMPANY.
Seguiu fins arribar a l'estació EAST INDIA del DLR. Feu dreta fins al riu, seguint (i després travessant) la línia del MERIDIA DE GREENWICH. La travesseu és clar quan seguu el riu fins al MEMORIAL ALS PRIMERS COLONS DE VIRGINIA. La bandera de Virginia també hi oneja.
De BLACKWALL van salpar tres vaixells amb colons Anglesos, que fundarien JAMESTOWN. El seu primer governador va ser JOHN SMITH. Penseu en un altre comerciant que va introduir a VIRGINIA noves llavors de tabac, que es va convertir en la primera exportació del territori: JOHN ROLFE. Encara més. ROLFE es va casar amb POCAHONTAS, filla d’un cap tribal. El matrimoni va visitar Anglaterra el 1617, i la jove princesa va causar sensació a la Cort de JAUME I. POCAHONTAS va morir a bord del vaixell que els havia de portar de retorn a Amèrica i és enterrada a GRAVESEND. JOHN i POCAHONTAS van tenir descendència.
De fet, us trobeu dins el recinte dels EAST INDIA DOCKS, des d'on els vaixells de la EAST INDIA COMPANY salpaven (carregats de manufactures Angleses) cap al Sub-Continent Indi, tornant amb espècies, teixits, tè…
La urbanització que teniu davant ocupa els terrenys on hi havia l'EXPORT DOCK. L'IMPORT DOCK, molt mes gran, era darrere. I també ha estat reurbanitzat. Al peu del moll havia vies fèrries i hi va arribar a haver un hotel, la BRUNSWICK TAVERN, on es feien els cèlebres WHITEBAIT DINNERS, per part dels membres del govern, a l’època Victoriana.
Seguiu i arribeu al BASIN que encara existeix, després de passar el pont de la resclosa. Ara el moll és un parc natural. Continueu recte i sortiu del recinte per les PORTES DE SALOME, de l'escultor SIR ANTHONY CARO.
Per cert, sou ben a prop de la desembocadura del RIU LEA. I els espais naturals d’aquesta àrea formen part del LEA VALLEY REGIONALk PARK.>>>>
Entreu ara a l'area de LEAMOUTH. El D3 us porta aquí directament.
Seguiu caminant vers l’Est al llarg d'ORCHARD PLACE (ara és un carrer, però havia estat un poble, amb cases, pubs, i fins i tot una escola. La gent que vivia aquí era una comunitat aïllada. No sortien mai del llogarret, es casaven i procreaven entre ells… tot un misteri. Un poble que ja no existeix!) i arribeu a TRINITY BUOY WHARF, havent passat els nous apartaments (amb forma d'edificis portuaris!)
TRINITY BUOY WHARF era el lloc on la CORPORACIÓ DE LA TRINITY HOUSE experimentava la senyalització de les costes Angleses. SIR MICHAEL FARADAY va va fer recerca aquí.
Ara és un centre creatiu i artístic, amb una barreja d'edificis Victorians i de contenidors portuaris.
Veureu molts exemples de creativitat al recinte!. I trobareu llocs per menjar i beure.
A l'altra banda del TÀMESI, la PENÍNSULA DE GREENWICH, amb un edifici icònic de Londres, l'O2.
A l'altra banda del RIU LEA, que aqui es diu BOW CREEK, havia estat el recinte dels THAMES IRON WORKS (on es construien, fa 100 anys, vaixells de guerra, entre d'altres), la fàbrica on va neixer el WEST HAM UNITED, anomenats, és clar, els HAMMERS, els martells.
Quan acabeu d’explorar el lloc, inevitablement, heu de tornar enrere. Quan arribeu a les PORTES DE SALOMÉ d'abans, gireu dreta i entreu a LONDON CITY ISLAND, urbanització contemporània d'apartaments i algunes oficines i institucions culurals (com el QG de l’ENGLISH NATIONAL BALLET o una escola de cinema). Trobareu també una gal.leria d’art i diversos locals per menjar i beure.
És clar que podeu decidir agafar el D3 i tornar en direcció a l'Oest. Heu vist la parada, no?.
Si travesseu la LONDON CITY ISLAND, que es deia la LIMMO PENINSULA, a la punta Nord trobareu el PONT VERMELL que us permetra arribar a l'estació de CANNING TOWN, metro i DLR, i d'autobusos.
Sereu a CANNING TOWN, municipi de NEWHAM.
L'autobus 330 us portarà a prop del ROYAL VICTORIA DOCK i podreu visitar CITY HALL, originalment THE CRYSTAL.
Veureu també el CABLE CAR, o telefèric, que us portarà a la vora de l'O2, a NORTH GREENWICH, al Nord del TÀMESI.
I després el 330 continua fins ben a prop del LONDON CITY AIRPORT. D'aquesta àrea, sobretot els ROYAL DOCKS, me n'ocuparé en un altre lloc.
Éreu al PONT VERMELL…
Potser heu decidit entrar al BOW CREEK ECOLOGY PARK, a la península veïna, a l’Oest, heu de girar esquerra, una vegada travessat el pont vermell. Veureu que hi passa el DLR, pel parc ecològic però no hi ha cap estacio.
O potser heu decidit tornar enrere, per les Portes de Salome, i visitar l'EAST INDIA DOCK BASIN i gaudir, també aquí, de la natura, per a després, contornejant l'antiga dàrsena, dirigir-vos a l'estacio EAST INDIA i agafar el DLR. O novament trobeu el bus D3.
Per anar a l’estació per aquest itinerari heu de passar pels terrenys de l’antic IMPORT DOCK. Hi veureu oficines i centres dades. I un parell de cafès. De fet, TOWER HAMLETS tenia el TOWN HALL aquí, abans de transferir-se a <<<<WHITECHAPEL.
Dins el recinte hi ha un accés a l’estació EAST INDIA del DLR, per mitjà d’escales.
En canvi, si us sentiu amb forces, podrieu anar caminant a POPLAR. Sortireu del passant per un arc ben a prop de les escales del DLR, que us fa passar a través dels alts murs de l'antic complex portuari.
Passareu una planta de bombejament i seguireu NAVAL ROW, on veureu a la vostra dreta els accessos al BLACKWALL TUNNEL, i a l’esquerra la parada final del bus 15, i després continuarem per POPLAR HIGH STREET. Aviat veureu l'església ALL SAINTS>>>> a la dreta. I després arribareu a l'antic TOWN HALL.>>>>
Més fotos i informacions sobre BLACKWALL



L’emblema de la TRINITY HOUSE


Vaixell far

On hi ha una central elèctrica, abans hi havia una dàrsena. Ara hi ha la urbanització que passeu i que té carrers anomenats JAMESTOWN o NEWPORT (CHRISTOPHER NEWPORT, nascut a LIMEHOUSE, era el capità d’un dels vaixells, el SUSAN CONSTANT). Hi ha un carreró anomenat PILGRIM MEWS. Deu ser una confusió: aquesta expedició va arribar a AMÈRICA el 1607.
El 1620 una altra famosa expedició va arribar CAPE COD, MASSACHUSSETS. Un sol vaixell, el MAYFLOWER. Hi arrivaren, entre d’altres, els PILGRIM FATHERS, PURITANS més aviat SEPARATISTES, que no volien combregar amb la doctrina de l’Esglesia establerta, l’ANGLICANA (de fet, ja havien fugit d’Anglaterra ja que la majoria venien dels PAÏSOS BAIXOS). Són, per tant, dos episodis diferents de la colonització Anglesa d’Amèrica. Els segons van salpar de ROTHERHITHE, antic poble mariner, al Sud del TÀMESI, que veieu quan éreu a WAPPING o SHADWELL. Hi podeu arribar facilment. Recordeu el BRUNEL MUSEUM?. Feu una cervesa al pub MAYFLOWER!.

La nova urbanització de LONDON CITY ISLAND
I fins aquí BLACKWALL i LEAMOUTH
POPLAR
Al mapa, el MERCAT DE CHRISP STREET

ALL SAINTS, l’església parroquial
De nou, una barriada de classes populars, que ningú visita expressament, però amb alguns punts d'interès.
Arribeu aquí, també amb el 15 i amb DLR (més aviat a l'estació de CHRISP STREET)
Quan arribeu a la part central del barri, el primer que veieu es el gran edifici dels BANYS PÚBLICS, una institució que trobareu a quasi (ja que alguns van ser destruïts durant la II G.M.) tots els districtes de Londres (la gent de les classes treballadores no tenia bany complet a casa, potser només un urinari al jardi!). Davant, l'ESTÀTUA DE RICHARD GREEN, armador i benefactor local. Fixeu-vos que al gos que l'acompanya li falta una orella!.
A EAST INDIA DOCK RD hi ha l'antiga escola que el seu pare, GEORGE, contribuí a fundar.
A la banda Nord, les botigues i cafès. Entreu ara en una urbanització que volia ser un model de nova arquitectura per als barris. De fet, va ser com un "museu a l'aire lliure" amb motiu del FESTIVAL OF BRITAIN de 1951. Encara veureu el logo del FESTIVAL en alguns edificis originals.
Excepte els Diumenges a la plaça central s'hi celebra el CHRISP STREET MARKET, mercat típic de carrer Londinenc. I trobareu llocs per menjar i beure. Els curries aquí són molt autèntics. I teniu un parell de llocs que serveixen PIE & MASH.
Quan sou aqui, al mercat, veieu, a l'Est, alta, la BALFRON TOWER, un edifici icònic Londinenc, germà de la TRELLICK TOWER de NOTTING HILL. ËRNO GOLDFINGER en va ser l'arquitecte de tots dos. Tanmateix, és un tipus d’arquitectura, la BRUTALISTA, que no agrada a tothom. Concretament a IAN FLEMING no li agradava GOLDFINGER (de fet, el que no agradava a FLEMING eren les casetes que GOLDFINGER va dissenyar a WILLOW ROAD, HAMPSTEAD, i que us encoratjo que aneu a descobrir) Així, doncs, va creure que el nom GOLDFINGER era ideal per al vilà d’una de les seves novel·les. I l’arquitecte no va quedar gaire content de l’ocurrència.
L'urbanització on sou, iniciada el 51, s'ha anat ampliant i ha esdevingut immensa i es diu el LANSBURY ESTATE. De fet la majoria del barri de POPLAR està composat de COUNCIL ESTATES. No es estrany que no vingui ningú…
Al Nord-Est hi ha el BARLETT PARK, al costat del LIMEHOUSE CUT. Sou molt a prop de <<<<LIMEHOUSE.
El bus 309 passa ben a prop i us porta fins a BETHNAL GREEN, passant per MILE END i STEPNEY, o a CANNING TOWN, en sentit contrari.
Torneu al carrer principal, mirant cap a CANARY WHARF; a l'esquerra l’estació del DLR i l'església parroquial, ALL SAINTS, és de principis del s.XIX.
Si gireu la vostra mirada cap a la dreta, el RECREATIONAL GROUND. Jo us recomanaria dirigir-vos cap a aquest parc, baixar tot el carrer fins arribar al LANSBURY HERITAGE HOTEL. Era el TOWN HALL, fa 100. El regidor Laborista GEORGE LANSBURY i el seu equip de govern es negaren a pagar la contribució de POPLAR al LONDON COUNTY COUNCIL, al.legant que aquest era un districte pobre, que no podia contribuir el mateix que, per exemple, KENSINGTON. Van acabar a la preso, però despres van ser amnistiats. D’aquest episodi de la història Londinenca se’n diu la POPLAR RATES REBELLION. Els RATES són els impostos sobre la propietat que perceben les autoritats locals.
GEORGE LANSBURY era el pare d'ANGELA, l'actriu.
Als anys 30 va ser líder del PARTIT LABORISTA. Ell i la seva família van cooperar àmpliament amb les SUFFRAGETTES de SYLVIA PANHURST. Per exemple, el seu taller de fusteria li feia els pòdiums des d’on feien els discursos. I la seva jove va morir per la causa, després de passar per presó.
Si seguiu el carrer cap a l'Oest, després del COLLEGE, on va estudiar el jovenet ALFRED HITCHCOCK, veureu que hi ha un pont sobre les vies que us porta a l'estacio del DLR -POPLAR- i després a l'altra banda, per tal d'accedir a CANARY WHARF. Veureu les obres de construcció d'un nou centre de recerca de ciències de la salut, dins el CANARY WHARF ESTATE.
Si, en canvi, seguiu endavant, el carrer es diu ara MING AT, que ens recorda l'antic assentament Xinès (la PRIMERA CHINATOWN de Londres!), aquí i al costat de <<<<LIMEHOUSE (CAUSEWAY).
Travesseu les carreteres, per a entrar a l'altra banda, al recinte dels <<<<WEST INDIA DOCKS. A l'esquerra, un CAR PARK, a la dreta, l'antiga DOCKMASTER'S HOUSE, ara seu d’Oficines. d’empresa. Despres els pilars de l'antiga portalada, al costat de la qual es feia la contractació dels dockers, el CALL ON.
Sereu al darrere del <<<<<<<<MUSEUM OF DOCKLANDS i el LEDGER BUIDING. Gireu dreta, seguint la corba, l’edifici a la dreta pertanyia a la P.L.A., però ara és un hotel.
També podreu anar cap a LIMENHOUSE per tal d’agafar els autobusos que ja coneixeu. En aquest cas, passareu un edifici que alberga un PREMIER INN (hotel), a més d’apartaments, i passareu la DRAGON GATE, una peça d’art que commemora la impremta Xinesa de l’àrea. Després veureu un parell d’<<<<antics hostals de mariners…
Més fotos i informació sobre POPLAR

Vista de l’ISLE OF DOGS des de BARTLETT PARK




ST.FRIDESWIDES. Inspiració per a la sèrie CALL THE MIDWIFE
Emblema del FESTIVAL OF BRITAIN, al clavagueró



La TORRE DEL RELLOTGE a la plaça del mercat. Es pot veure també un fragment de la BALFRON TOWER

STREET ART per tal d’embellir l’abjecta arquitectura dels COUNCIL ESTATES dels 60
I fins aquí POPLAR
LA VALL DEL LEA i MÉS ENLLÀ
Al mapa teniu assenyalada la THREE MILLS ISLAND. Una mica cap al Nord, l’OLYMPIC PARK. Més al Nord les HACKNEY MARSHES (maresmes, on es juga a futbol els Diumenges, en els seus 80 camps)

Bombejadora als
WALTHAMSTOW MARSHES
Si agafeu el 25 a HOLBORN o a CHEAPSIDE, arribeu a la WHITECHAPEL ART GALLERY i a BRICK LANE.
Pero vosaltres heu decidit seguir al bus i travessar el RIU LEA. Arribeu a STRATFORD (no us confonguem, que no és UPON-AVON, res a veure amb SHAKESPEARE, aquí. O potser sí, ja que com hi ha dubtes sobre la identitat del gran autor i de l’autoria de les “sevesl obres, alguns pensen que tenia alguna relació amb aquest STRATFORD ).
Sou a NEWHAM, un altre municipi Londinenc,. El municipi més pobre d’ANGLATERRA. I ja no sou, pròpiament, a l’EAST END. Això és EAST LONDON.
El RIU LEA

Consulteu el mapa. Veureu que la vall constitueix un parc natural regional que conté força atractius, de Sud a Nord, des de la desembocadura -BOW CREEK- fins al neixement a HERTFORDSHIRE, fora del Gran Londres.
Espais naturals, amb flora i fauna (vaques i cavalls, res d’exòtic), pantans i vells edificis relacionats amb el sanejament i proveïment d’aigua a la ciutat (part de l’aigua consumida al NE de la metròpoli encara ve d’aquí), un parell de petits museus i alguns llocs per menjar i beure.
I és clar que podeu caminar o anar en bici per la majoria del parc. També hi ha allotjament: càmpings, cases, i un alberg, alguns llocs, fora del gran Londres.
De fet, el PARC OLÍMPIC en formaria part, però està regit de separadament. N’hem de sortir pel Nord per entrar al parc natural. O, al Sud, a THREE MILLS ISLANDS>>>> o a <<<<BLACKWALL (de fet el parc està partit per alguns llocs industrials).
El riu LEA ha servit d’artèria de comunicació durant segles. I quan el riu no ha estat suficient s’han fet canals. Desenes de molins d’aigua aprofitaven la força fruit de la marea.
Les parts baixes de la vall, més properes a Londres, es van industrialitzar, a partir del s.XVIII, especialment al s.XIX, i van romandre així fins fa pocs anys.
Amb la desindustrialització l’àrea ha passat a desenvolupar-se com a residencial, de treball (oficines) i de lleure (comerç i turisme).
I si us agrada l’art, seguiu THE LINE, al llarg del riu!.

Un dels pantans que aprovisionament d’aigua Londres.
THREE MILLS ISLANDS
Al mapa, lloc dels THREE MILLS

La caseta actualment anomenada LOCK KEEPER’S COTTAGE era ocupada els 1800s per una de les indústries del lloc, el fabricant de quinina HOWARD &SONS. El fundador de la dita companyia fouLUKE HOWARD, que va ser qui va donar els noms que usem actualment als núvols.
D’aquests canals que passeu se’n diu els BOW BACK RIVERS

Recordeu que podeu caminar des de LIMEHOUSE fins aquí al llarg del LIMEHOUSE CUT, i també des de BROMLEY-BY-BOW, on arriba el metro
Però si veniu amb el 25, baixeu a la parada MARSHGATE LANE o a la WARTON ROAD, als peu del PARC OLÍMPIC. Travesseu la STRATFORD HIGH STREET i sereu als THREE MILLS, en 5 m., al Sud de la carretera. Seguramen, entrareu per BISSON ROAD.
Encara que si baixeu a la primera parada podríeu passar primer per SUGAR QUAY, on veureu una nova urbanització residencial i també amb espais de treball, combinant la nova construcció Ámbar edificis industrials antics. Acabareu passant un pont cap al THREE MILLS GREEN.
De MILLS només en queden TWO, el HOUSE MILL i el CLOCK MILL.
Una part de complex que havia esdevingut una planta embotelladora fins als anys 70, s’ha convertit en estudis de cinema i d’altres mitjans. El 2011/12 es van fer aquí assaigs de les cerimònies d’obertura i clausura dels JJOO.
Aquests edificis, que veieu havien estat molins de gra al s.XVIII, quan eren propietat de famílies Franceses, Huguenots (mireu a <<<<SPITALFIELDS), els BISSON i els LEFEVRE. També es destil.lava ginebra, a l’època del GIN CRAZE.
A l’entrada del HOUSE MILL, trobareu una placa amb algunes notes d’història. Dins, una petita exposició històrica i un cafè, amb lavabos. Es fan tours que expliquen com funciona un molí impulsat per la marea. El projecte actualment és fer servir l’energia per generar electricitat.
El CLOCK MILL abriga una escola.
Al GREEN trobareu un parell d’escultures i un memorial als treballadors que van morir al s.XIX, en in accident.
Des del GREEN es pot veure l’antiga ABBEY MILLS PUMPING STATION i, al costat, la central bombejadora que l’ha substituït. Fins aquí ha d’arribar el el THAMES TIDEWAY TUNNEL portant part de les aigües residuals de la metròpoli.
Perque no anar i donar una ullada a l’ABBEY MILLS PUMPING STATION, i un parell més de coses?.
Aquí teniu una possible ruta:
Seguiu BISSON RD., RIVERSIDE RD. i ABBEY LANE. I podreu veure una mica la central bombejadora Victoriana, d’estil Bizanti. Es va construir seguint el gran projecte de l’enginyer JOSEPH BAZALGETTE, el creador del sistema de clavegueram que es fa servir al Londres del s.XXI (9 Milions d’habitants), tot i que el Londres de BAZALGETTE només tenia 4 milions.
El THAMES TIDEWAY TUNNEL significarà una millora del sistema, en garantir que el riu TÀMESI no rebrà tanta descarrega d’aigües resudual i esdevindrà un riu molt més net.
Potser la millor manera per veure el conjunt de l’edifici és seguir endavant, per ABBEY ROAD i pujar a la GREENWAY. Aquest és el nou nom que s’ha donat al sender que circula immediatament per sobre de la gran claveguera que porta les aigües residuals Londinenques a la major planta de tractament d’Europa, a BECKTON. La GREENWAY us hi porta.
Si continueu caminant l’ABBEY ROAD arribareu a l’estació del DLR ABBEY ROAD. Tanmateix, no cerqueu aquí res relacionat amb els BEATLES. L’ABBEY ROAD dels EMI Studios és a ST.JOHN’S WOOD, i heu de buscar l’estació amb aquest nom, a la JUBILEE LINE del metro.
Després de l’estació fareu esquerra i després dreta i entrareu a BAKERS ROW. Trobareu unes poques runes (i notes històriques sobre elles) de l’antiga ABADIA D’STRATFORD LANGTHORNE, Cistercenca. Després dels ABBEY GARDENS trobareu una petita filera de cases, les BAKERS’ ALMSHOUSES. Els forners de Londres tenien propietats a l’àrea, sens dubte, d’aci que establís son aquestes cases de caritat.
Si torneu a caminar per ABBEY ROAD, tot recte cap a l’Est, arribareu a WEST HAM LANE. I gairebé davant vostre es troba ALL SAINTS, l’església parroquial del poble més vell de l’àrea, WEST HAM. Això vol dir que fa uns segles aquest era el nucli central de la població.
A la carretera teniu els autobusos que us portaran a STRATFORD, que de fet és molt aprop.
Però si aneu al (carrer) PORTWAY, darrere de l’església, amb els busos 104 i 238 sereu molt més propers a menjar un bon CURRY a GREEN STREET.>>>>
Recordeu que éreu a THREE MILLS ISLAND.
Teniu un TESCO ben a prop, i en la mateix direcció trobareu l'estació de metro de <<<<BROMLEY-BY-BOW (recordeu el centre comunitari on GANDHI va residir).
Però una opció interessant seria anar a l’OLYMPIC PARK. Des d'aquí, hi sereu, passant ben a prop de l'estació de DLR PUDDING MILL LANE. És allà, al costat, on trobareu l'ABBA VOYAGE.
Pujareu, si voleu, a la GREENWAY, i visiteu el VIEW TUBE, centre comunitari i educatiu amb cafè... i unes quantes botigues, tot fet amb antics contenidors. I a més, sou a sobre de la gran clavaguera de Londres. Atenció: la GREENWAY però queda tallada pels ferrocarrils: aquest tram no està connectat amb el mencionat abans.
Per cert aqui podei llogar bicis, per anar per tot el Parc Olimpic o per d’altres barris de l’Est Londinenc. Parlareu amb el NIGEL.
Més fotos i informació sobre THREE MILLS ISLAND


Passeu per aquests ponts anant a o venint de LIMEHOUSE. L’autèntic RIU LEA és el de l’esquerra. El curs de la dreta és un canal, el LEE NAVIGATION. Fixeu-vos que, per a distingir-los, s’escriuen de manera diferent. És una convenció. Històricament el nom del riu s’ha escrit de les dues (i més) maneres

I fins aquí els THREE MILLS
L’OLYMPIC PARK
Sou, doncs, al VIEW TUBE i entreu al PARC OLÍMPIC, oficialment, el QUEEN ELIZABETH OLYMPIC PARK. seguint una rampa propera. Mireu el mapa.
Començareu amb l'ARCELOR MITTAL ORBIT i el LONDON STADIUM.
L’ORBIT (la resta del nom respon a raons de patrocini) és una obra d’art, o d’enginyeria?. Va ser concebuda per l’artista d’origen Indi ANISH KAPOOR. Ara ve la història divertida: l’alcalde JOHNSON es va trobar als lavabos el Sr.MITTAL, magnat de l’acer i li va proposar patrocinar el que JOHNSON volia veure com la resposta de Londres a París (Torre Eiffel) o Nova York (Estàtua de la Llibertat). I el Sr. MITTAL va accedir, es va encarregar el treball a KAPOOR i, voilà, Londres apareix als mapes del món. En fi, hi podeu pujar i… baixar ho feu en un HELTER SKELTER.
EL LONDON STADIUM és on juga el WEST HAM UNITED, pagant un lloguer irrisori. És l’ESTADI OLÍMPIC del 2012, amb una coberta ampliada, noves sales de convencions, i d’altres millores per al seu us, ja que l’estadi originari era molt bàsic (de fet es va arribar a pensar en enderrocar-lo). I també fou proveit graderies retràctils que permeten que l’estadi sigui utilitzat en competicions d’atletisme. També s’hi juga oficialment el Futbol Americà i el Rugby.
I també veureu, a l’altra banda del pont, l'AQUATICS CENTRE, de la malaguanyada arquitecta ZAHA HADID. Un edifici original, que conte dues piscines de mides olímpiques, i dues de salts. Quan no hi ha competicions, hi ha entrenaments, o senzillament la instal.lació es utilitzada pels abonats de BETTER.
A la part Sud-Oest de les piscines hi un MEMORIAL DEDICAT ALS ATEMPTATS DE L'11 SETEMBRE.
Deixant l'ORBIT i el PÒDIUM, restaurant, l'esquerra, si seguiu tot recte, al llarg dels jardins, el TESSA JOWELL BOULEVARD, batejat així en memòria de la ministra que va supervisar l’organització dels Jocs mentre el Partit Laborista ocupava el govern, arribeu fins a la resclosa, la CARPENTERS LOCK. Que fou posada en funcionament de nou gràcies als Jocs. La importància de les rescluses rau en que són utilizades per a regular el nivell de les aigües, donat que la vall on sou és un lloc susceptible d’inundacions.
MIreu a la dreta i veieu el nou barri majoritàriament cultural, l’EAST BANK. Aquí es trobava el 2012 el pavelló de waterpolo. Juntament amb aquesta infrastructura, l’estadi d’hoquei i el pavelló de bàsquet, foren els tres estadis temporals, que foren desmuntats després dels Jocs, ja que havien estat designats com a no necessaris per al futur i per tant no mereixedors d’una alta inversió.
Durant l’època de preparació dels Jocs es va insistir i repetir que aquests havien de deixar un LLEGAT al país i que no hi podien haver ELEFANTS BLANCS en el projecte. Tot i així el pressupost i inicial va ser depassat àmpliament. Parlant de llegat, el territori estricte del parc i encara una mica més, és sota la jurisdicció de la LONDON LEGACY DEVELOPEMENT CORPORATION, fins el 2024.
Passeu la resclosa i continueu tot recte, fins que trobeu el carrer principal, el travesseu i continuareu recte, tombareu a la dreta i passareu el pont sobre el “vertader” (no és un canal!) LEA RIVER, i fareu esquerra, on trobareu la TIMBER LODGE, on podeu beure i menjar, i anar al lavabo. A la dreta, però, si podeu no us perdeu i entreu a les WATERGLADES (clarianes, lloc sense arbres) on s’ha creat, artificialment, el que sembla un sistema natural per filtrar les aigües residuals dels barris d’apartaments que teniu al costat.
El barri residencial, (cases, sobretot, i apartaments) més proper a la LODGE, és CHOBHAM MANOR, posterior als JOCS; el pavelló de bàsquet es trobava aquí.
En canvi, el barri (majoritàriament d’apartaments) a la dreta, o que heu deixat enrere, és l’EAST VILLAGE, l'antic ATHLETS VILLAGE dels JOCS. Ara ja si veuen algunes botigues i cafès i restaurants.
Despres d'un cafè o menjar a la LODGE, que pertany a l’empresa social CHANGE PLEASE, que ajuda els sense sostre, podeu continuar fins al VELÒDROM, de la practica arquitectònica HOPKINS. Él complex ciclista agrupa circuits de Mountain-Bike, de carretera, i de BMX. A més del velòdrom.
Podrieu continuar cap al Nord. Un pont creua l’autopista i us porta als HACKNEY MARSHES, Aquí començaria la vostra exploració del LEA VALLEY REGIONAL PARK. Tanmateix, abans i a la dreta, veieu el CENTRE D’HOQUEI i de TENNIS, sota control de l’autoritat del LVRP. El 2012 el centre va albergar competicions PARALÍMPIQUES i va servir de lloc d’entrenament. Actualment es gestionat per BETTER i s’hi fan competicions.
El complex esportiu ocupa l’emplaçament que ocupava un lloc esportiu anomenar ETON MANOR. Efectivament, era un iniciativa de d’OLD ETONIANS (recordeu que ETON COLLEGE havia fundat la MISSION el 1880 a HACKNEY WICK) on s’oferia al jovent de l’Est Londinenc la possibilitat de practicar esports, quelcom d’impensable en aquella època per a la classe obrera. Curiosament, el 1948, es va instal.lar aquí la pista d’atletisme de cendra que s’ha i fet servir a l’ESTADI DE WEMBLEY als JJOO d’aquell any.
Éreu al VELÒDROM. Quan torneu cap a l'Oest, feu-ho passant l’altre pont i descobrieu el que hi ha HERE EAST (centre d'emissions durants el JOCS ). Darrere trobareu el PRESS CENTRE, als peus del LEE NAVIGATION. Hi ha uns quans llocs per menjar i veure, a costat del canal.
Torneu, seguint el dit canal, cap al Sud i descobriu que hi ha al nou barri de EAST WICK, Aqui, també, podeu llogar una bicicleta. I, fixeu-vos, que podeu passar el pont que travessa el canal i us du a <<<<HACKNEY WiCK.
Més al Sud, un altre nou barri, SWEETWATER. La raó d’aquest barris ésser anomenat així es perquè aquí hi havia hagut la fabrica de dolços CLARNICO.
Acabareu passant al costat del COPPER BOX ARENA, pavelló multiesportiu, també administrat per BETTER, i on també es celebra competició, i de l’escultura RUN.
Disfrutareu, doncs, de les instal.lacions olímpiques, així com dels nous barris que s'estan construint des del 2013, del riu i dels canals, i de les zones de vertader parc i jardí.
Quan sereu al costat de la piscina, camí del centre comercial WESTFIELD, mireu el pavelló de fusta. Conté una oficina d'informació del parc.
Al WESTFIELD d'STRATFORD CITY, teniu 80 llocs per menjar i beure... I centenars de botigues.
Una mica d'història del PARC OLIMPIC?. De fet, no n’hi ha gaire, d’història. Mireu com era l'àrea. Havien estat fàbriques. Sobretot es fabricaven i reparaven locomotores i vagons de tren. En algunes parts del recinte hi s'hi havien instal.lat altres industries (com <<<<FORMAN'S, la fumadoria de salmo) i tallers, i fins i tot hi havia petits abocadors. A principis del s.XXI semblava un lloc abandonat…
A l'altre costat del centre comercial, a la banda del vell poble d'STRATFORD, trobareu l'estació d'autobusos i l'accés al metro, l'OVERGROUND, el DLR i l'ELIZABETH LINE, a traves de túnels.
Però jo us aconsello que travesseu el pont elevat per sobre de totes les vies que trobareu al final del WESTFIELD i entreu a l'ESTACIÓ d'STRATFORD. Els autobusos també els veieu davant de l’estació.
I potser voldreu visitar STRATFORD, no se sap mai…
Més fotos i informacions sobre el PARC OLÍMPIC
ESTADI OLÍMPIC i RESCLOSA


VELÒDROM
Art al PARC OLÍMPIC



Els frissos del Partenó del BRITISH MUSEU, reproduïts en un bloc d’apartaments de l’EAST VILLAGE
I fins aquí el PARC OLÍMPIC D’ISABEL II
STRATFORD
Al mapa el centre comercial que travessareu
O potser no, i no us culparé, ja que no és cap maravella. En fi, veureu com és la vida en un barri Londinenc normal...
Us recordo que podeu arribar (i marxar d’) aquí amb la CENTRAL i la JUBILEE, del metro. Amb la ELIZABETH LINE. Amb el DLR. Amb l’OVERGROUND.
Si agafeu el bus 25 a HOLBORN o a CHEAPSIDE, passareu <<<<WHITECHAPEL ART GALLERY i a BRICK LANE.
Pero vosaltres heu decidit seguir al bus i travessar el RIU LEA. Arribeu a STRATFORD (no us confonguem, que no és UPON-AVON, res a veure amb SHAKESPEARE, aquí. O potser sí, ja que com hi ha dubtes sobre la identitat del gran autor i de l’autoria de les “sevesl obres, alguns pensen que tenia alguna relació amb aquest STRATFORD ).
Sou a NEWHAM, un altre municipi Londinenc,. El municipi més pobre d’ANGLATERRA. I ja no sou, pròpiament, a l’EAST END. Això és EAST LONDON.
Sou fora de l’estació. La màquina de tren, ROBERT, us recorda el passat d’STRATFORD. Passareu el centre comercial “antic”, l’STRATFORD CENTRE, on, a més de botigues, hi ha parades de mercat, fins i tot de menjar…
Sortireu a BROADWAY on trobareu el mercat de carrer, botigues,cafès i restaurants, així com...
L’Església de ST.JOHN ja la teniu davant.
L’Antic TOWN HALL és a l’altra banda de BROADWAY, com també trobareu l'EDDIE’S, que és el nom popular a l'àrea del pub KING EDWARD VII.
Si camineu Sud, trobareu l’STRATFORD PARK, i sereu a prop de l’església de <<<<WEST HAM, ço vol dir que podrieu anar a <<<<THREE MILLS.
L’ANTIC DISPENSARI és una mica més lluny, a la ROMFORD ROAD, per on passen els busos cap GREEN STREET.>>>>
El THEATRE ROYAL és accessible des del centre comercial. Veureu que tot es construcció moderna, a part d’ una porció del teatre, degut al BLITZ.
Una mica més lluny, caminant BROADWAY i la HIGH STREET cap a l'Oest, trobareu DISCOVER, per quan vingueu amb nens, fins a 11 anys.
Al llarg de la carretera trobareu autobusos: el 25 ja el coneixeu.
L'estació del DLR, STRATFORD HIGH STREET, és a tocar.
Fins aquí STRATFORD
WEST HAM
Al mapa, el QUEEN’S MARKET, a GREEN STREET
Hi arribeu amb bus o metro (UPTON PARK és l’estació).
Si voleu menjar un bon CURRY, a l'estació de busos, agafeu el 25, i baixeu a GREEN STREET, al llarg de la qual trobareu força restaurants i botigues, i el QUEENS MARKET. Sou a la frontera entre WEST HAM i EAST HAM. A la dreta Oest: WEST HAM. A l’esquerra, Est: EAST HAM.
A la vorera esquerra de GREEN STREET trobareu uns paviments i uns seients interessants, amb temes Orientals, dissenyats per alumnes de les escoles del barri, amb la participació de gent gran Asiàtica, coordinats per l’artista PETER DUNN, que té exposades d’altres obres al barri. Ho trobareu abans d’arribar a PLASHET GROVE.
Després vindrà el mercat.
Més avall ja NO trobareu l’estadi del WEST HAM UNITED. Era la seva seu històrica. Ara hi ha apartaments.
WHU, fundat al sí de la fabrica THAMES IRONWORKS, al costat del riu, i que ha estat tradicionalment el club de l’Est londinenc, juga ara al LONDON STADIUM.
Curiòsament el BOLEYN GROUND era a EAST HAM!.
A l’altra banda del carrer, l’església Catòlica de la Nostra Senyora de la Compassió, amb un bonic mosaic.
A l’encreument, el pub BOLEYN CASTLE amb la imatge d‘ANNA BOLENA que, diu la llegenda, tenia una residència a l’àrea. Algunes referències als TUDOR, als carrers del barri.
A l’altra banda del carrer, BARKING ROAD, trobareu WE ARE THE CHAMPIONS, l’estàtua que estava destinada a ser instal.lada al costat del <<<<LONDON STADIUM. Finalment, no es va obtenir el permís administratiu i es va quedar aquí.
Recordeu que baixant el carrer heu trobat el METRO, a l'estació UPTON PARK. I a BARKING ROAD, el bus 115, que us porta a ALDGATE, a la CITY.
Create Your Own Website With Webador